Éramos unos niños

21 oct

Éramos unos niños

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Patti Smith i Robert Mapplethorpe no són d’aquell tipus d’artistes que agraden o interessen o cauen bé a tothom. A Patti Smith, ja la coneixeu: la pionera i musa del punk, la poeta rimbaudiana de vocació maleïda, la icona del pacifisme i de l’art entès com a ritual de caire bàsicament religiós. Mapplethorpe, per la seva banda, és força més desconegut per al públic general: un artista del collage que va créixer a l’ombra d’Andy Warhol durant els anys 70, i que als 80 va establir-se com un del grans fotògrafs estadounidencs, especialment conegut (i polèmic) pels seus nus homoeròtics i per la seva imatgeria sadomasoquista. Patti Smith i Robert Mapplethorpe es van conèixer una tarda de juliol de 1967 a Nova York, la ciutat a la què tots dos acabaven d’arribar amb la intenció de perseguir el seu somni de convertir-se en artistes. Tenien vint anys i eren, en efecte, uns nens. En més d’un sentit, mai no van deixar de ser-ho.

2. Éramos unos niños són les memòries parcials de Patti Smith: és a dir, són les memòries de la seva joventut compartida amb Mapplethorpe, primer com a parella sentimental, després com a amics i companys d’habitació al mític Chelsea Hotel, sempre com a còmplices i col·laboradors en el llarg camí de l’art i la fama. L’evolució artística de Patti Smith durant aquells primers anys, des del dibuix i la poesia fins a la performance, el teatre i, finalment, la música rock, es veu sempre emmirallada en l’evolució paral·lela de Mapplethorpe, que transita com ella per diverses disciplines artístiques i per encara més diverses formes de vida (des de l’heterosexualitat i el catolicisme inicials fins a l’oberta homosexualitat i la prostitució de carrer) en el seu camí cap a la forma d’expressió definitiva del seu talent. El llibre consisteix justament en això: en la crònica d’una amistat que és, també, la crònica d’un itinerari artístic compartit i contínuament enriquit pels avenços de l’altre. Una amistat i un itinerari compartit que s’inicien per atzar i que conclouen amb la mort de Mapplethorpe, víctima de la sida, el 9 de març de 1989.

3. Com a escriptora, Patti Smith és exactament allò que hom sospita que és com a persona: intensa, hipersensitiva, molt seriosa i completament enlluernada per la mitologia de la poesia i l’art contemporanis. Al llibre és mostra completament nua; o, si més no, explica coses suficientment incòmodes i doloroses (el fill que va donar en adopció quan tenia vint anys, el canvi d’orientació sexual de qui era la seva parella, els rumors sobre les seves addiccions) que no sempre la deixen en la millor situació. Amb tot, el més interessant d’aquest llibre és, pel nostre gust, la recreació de l’ambient artístic, cultural i social de la Nova York de finals dels anys 60 i començaments dels 70, amb els seus poetes morts de gana, els seus artistes gravitant al voltant de la Factory de Warhol i, sobretot, els seus músics proto-punks decidits a recuperar l’energia d’un rock cauteritzat per l’experimentalisme progressiu de l’època. Des del reservat del Max’s Kansas City fins als banys del CBGB, des del vestíbul del Chelsea Hotel fins a les voreres plenes de fogueres del Bowery, aquesta Nova York és l’escenari perfecte per a una història de somnis, d’amistat i d’ambició artística com aquesta. En resum: un llibre molt recomanable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: