Rant. La vida d’un assassí en sèrie

28 oct

Rant

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Chuck Palahniuk és un d’aquells escriptors que a Ca n’Altimira sempre dubtem si recomanar o no. I no és per coses com la violència habitual a totes les seves històries, el seu llenguatge poc polit o el seu interès per les formes més variades de la malaltia i la perversió moral. És, senzillament, perquè tenim comprovat que Palahniuk és una aposta arriscada en matèria de recomanacions. A qui li agrada un llibre seu, a qui connecta amb el seu estil informatiu i sincopat (estil de manual d’instruccions, diuen els seus detractors), amb les seves atmosferes angunioses i amb els seus personatges estranyíssims, limítrofes sempre amb la bogeria i amb la versemblança, li agradaran tots els seus llibres; a qui no, no voldrà tornar a apropar-se mai més a cap llibre que tingui el seu nom a la coberta.

2. Nosaltres, com potser ja sospiteu, entrem dintre de la primera categoria: hem llegit més novel·les de Palahniuk de les que podem recordar, i pensem seguir llegint les properes que publiqui amb la seguretat que en elles trobarem, si més no, un món que no existeix en les pàgines de cap altre escriptor actual. Un món incòmode, enrarit, desagradable, poblat per homes i dones igualment incòmodes i desagradables que funcionen, de forma no gaire dissimulada, com a símbols i senyals de la nostra pròpia realitat embogida. Recordeu Club de lluita? Si no vareu llegir la novel·la de Palahniuk, potser sí vareu veure l’excel·lent pel·lícula que va fer-ne David Fincher; en qualsevol cas, no haureu oblidat aquells homes que no coneixien millor forma de socialitzar-se, alhora que de tractar les seves angoixes interiors, que reunint-se a les nits de forma clandestina per estovar-se de valent. Qui vol parlar, quan es pot recórrer a la violència? Aquest és el món de Palahniuk. I aquest és també, potser una mica (només una mica) exagerat, el nostre propi món.

3. Qualsevol novel·la de Palahniuk podria protagonitzar aquesta recomanació d’avui, des de les clàssiques Cançó de bressol o Monstruos invisibles fins a la molt recent Al desnudo. Hem escollit Rant. La vida d’un assassí en sèrie perquè aquesta és, al nostre parer, la més injustament desatesa de les grans novel·les de Palahniuk, la menys citada pels seus admiradors dins el cànon particular dels seus llibres imprescindibles. Però també l’hem escollida perquè es tracta d’una novel·la particularment estranya. Estranya i tramposa. Comença com la biografia oral d’un psicòpata qualsevol, un tipus fosc i pertorbat de qui tothom recorda amb horror les seves sòrdides proeses, i poc a poc va canviant de gènere i d’horitzons filosòfics fins acabar convertida en una vertiginosa història de ciència-ficció de línia dura. Una marca de la casa de Palahniuk és que els seus llibres acostumen a tenir un twist final, un inesperat canvi de coordenades que t’obliga a rellegir tota la història anterior en una clau i sota una llum totalment diferents. Nos us espatllarem la sorpresa, però sí us direm que a Rant aquest recurs assoleix un nivell d’ambició insuperable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: