L’aire que respires

4 nov

aire que respires.indd

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Podríem parlar ja de Barcelona com a gènere literari per dret propi? Novel·la romàntica, novel·la de terror, novel·la de Barcelona? La presència de la ciutat com a protagonista més o menys absoluta d’un corpus cada vegada més nodrit i variat de novel·les convida a parlar, si més no, d’un fenomen digne de la nostra atenció: l’aparent consolidació de la capital catalana com a escenari literari equiparable a qualsevol altra gran ciutat internacional. Doncs bé, a Ca n’Altimira no sabem si existeix o no la «novel·la de Barcelona», però sí pensem que les dues darreres novel·les de la mataronina Care Santos, Habitacions tancades i L’aire que respires, han situat a l’autora com una de les conreadores més destacades d’aquest gènere conjectural. Cadascuna d’aquestes novel·les abasta diversos segles d’història de la ciutat (des de finals del segle XIX fins a començaments del XXI, a la primera; des de la invasió napoleònica fins al nostre present immediat, a la segona) i vàries generacions dels seus habitants. El resultat és, en tots dos casos, una visió panoràmica de Barcelona sobre la qual es destaquen les vides i els destins d’un seguit de personatges minuciosament imaginats.

2. A L’aire que respires, la Barcelona napoleònica conviu amb l’actual gràcies a una subtrama de caire més o menys detectivesc que té a veure amb una petita (i exquisida) col·lecció de llibres pornogràfics que, com tots els llibres, semblen tenir una vida pròpia que s’alimenta de les vides d’aquells que temporalment els posseeixen, els cobegen o corren al seu darrere amb les pupil·les dilatades dels autèntics bibliòfils. La novel·la històrica es combina, així, amb la intriga més contemporània; la Barcelona del temps de l’enderroc de les muralles i l’obertura de la Rambla s’emmiralla en la ciutat present (encara que potser agonitzant) de les llibreries antiquàries i els col·leccionistes apassionats. Poetes romàntics, llibreteres accidentals, funcionaris repressors i molt poderosos, campaners, bugaderes, eclesiàstics pervertits… Un variat elenc de personatges atractius, creïbles, ben diferenciats, que cohabiten en una ciutat discontínua i fascinadora que Care Santos erigeix en protagonista principal de la seva novel·la.

3. L’abril de 2011 us vam recomanar aquí mateix Habitacions tancades, una novel·la que es va convertir en un èxit de públic i de crítica i va acabar traduint-se a tretze llengües estrangeres. Al setembre d’aquell any vam entrevistar també aquí a Care Santos, aprofitant la seva visita a Cerdanyola per protagonitzar una sessió del nostre Café amb lletres. La nostra insistència ho confirma: ens agrada aquesta escriptora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: