La realidad y el deseo

6 nov

Cernuda

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Ahir es va complir el cinquantè aniversari de la mort de Luis Cernuda. Com molts dels seus companys de generació, Cernuda va morir a l’exili; l’evolució de la guerra el va obligar a fugir d’Espanya l’any 38 i a adoptar, a partir d’aquell moment, un mode de vida itinerant per diverses ciutats del Regne Unit, els Estats Units i Mèxic, a l’atzar de la seva feina com a professor universitari i ja fins al finals dels seus dies. Quan va morir tenia seixanta-un anys, vivia a casa d’uns amics a Ciutat de Mèxic i era, segurament, el més influent de tots els poetes espanyols a l’exili.

2. Com sabeu, La realidad y el deseo reuneix tota l’obra poètica de Cernuda, des dels seus senzills poemes de joventut fins a les grans peces dramàtiques de la seva maduresa artística. Són quatre dècades de creació constant i rigorosa, destil·lades en cinc-centes pàgines de poesia sentida (i meditada) fins a la darrera coma. Poques vegades un sol llibre ha reflectit tan completament la vida i el pensament del seu autor; poques vegades podem agafar un llibre sabent, sentint, que allà dintre hi ha tot allò que un home ha tingut la necessitat, la valentia i la generositat de comunicar-nos al llarg de la seva vida. Només això ja fa de La realidad y el deseo un llibre absolutament especial.

3. Però és que, a més, la unitat de propòsit del llibre es combina amb la varietat natural d’estils i de sensibilitats de cadascuna de les parts que el composen. L’evolució artística i vital de Cernuda fa que els primers poemes de joventut, amb la seva alegre lleugeresa guillenesca, tinguin molt poc a veure amb els de la dècada dels 30, marcats primer pel romanticisme becquerià de Donde habite el olvido i, després, per la fascinació del poeta pel surrealisme revolucionari, o amb els ritmes més anglosaxons de les darreres col·leccions, on el to metafísic, el gust pel monòleg dramàtic i l’aire serenament meditatiu ens ofereixen algunes de les peces més esfereïdores de la poesia espanyola contemporània. A l’Espai de llibres no se’ns dóna bé parlar de poesia, i de fet no ho fem mai; però aquest és un llibre important per a nosaltres. En el cinquantè aniversari de la seva mort, Cernuda mereix més que mai el record i l’homenatge de la nostra lectura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: