Drácula

20 nov

Drácula

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Publicada l’any 1897, en plena recta final d’una època victoriana que encetava ja la seva sisena dècada d’existència, aquesta novel·la de Bram Stoker va donar forma a les pors i les incerteses de tota una generació que se sentia protagonista d’un clar final de cicle. Dràcula, el vell aristòcrata centreeuropeu que arriba a les Illes amb la intenció d’estendre-hi el seu domini de sang, mort i corrupció, se’ns presenta com una encarnació no gaire disfressada de totes les amenaces que els victorians creien veure a l’altra banda del tombant de segle. Com en el cas d’El Dr. Jekyll y Mr. Hyde, un altre llibre de l’època que indaga en les complexitats de l’ésser humà i en la seva fascinació per la cara més fosca i menys reglamentada de la realitat, Dràcula pot llegir-se a la vegada com una esplèndida novel·la de terror i com un veritable manual sobre les dualitats que niaven a l’interior de la societat anglesa del moment: la mort i el sexe, la culpa i el plaer, la innocència i la condemnació…

2. Tot i que a Stoker se’l veu de vegades com el darrer gran novel·lista gòtic del segle XIX, una mena d’hereu tardà dels Lewis, Radcliffe, Maturin i companyia, ni la seva pràctica literària ni el seu marc de referències culturals justifiquen aquest etiquetatge. Stoker pertany plenament a l’ambient cultural de la seva època, i es troba, així, molt més proper a l’esperit decadentista del Yellow Book que a la rutina de fantasmes i malediccions del vell gènere gòtic. L’anterior referència a Robert Louis Stevenson no era gratuïta, com tampoc no ho seria esmentar ara a Oscar Wilde o a Arthur Machen. La famosa història del doctor Henry Jekyll, un home decent i respectable que, en prendre’s un estrany medicament, s’allibera de totes les seves inhibicions morals i arriba a convertir-se en un altre home que també és ell mateix, admet, o més aviat fomenta, la mateixa classe de lectures psicològiques, sociològiques i fins i tot religioses que es deriven de llibres com El retrato de Dorian Gray, El gran Dios Pan o el propi Dràcula. La dualitat natural de l’ésser humà, el conflicte entre l’instint i la raó, la breu distància que separa el seny de la bogeria, la doble moral que ens imposa la societat o la nostra por instintiva envers tot allò que ens és aliè i/o desconegut, són alguns dels temes essencials de tots aquests llibres gairebé contemporanis, que remeten de forma directa al moment històric tan particular (i tan contradictori) en què van néixer.

3. Aquesta edició de Valdemar que us recomanem, amb notes i apèndixs de gran interès històric i literari, ofereix una oportunitat immillorable de redescobrir un clàssic de l’horror absolutament vigent avui dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: