Frankenstein

21 nov

Frankenstein

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Parlàvem ahir, ocupant-nos de Dràcula, de per què Bram Stoker no és el darrer gran novel·lista gòtic del segle XIX. La novel·la gòtica anglesa, amb el seu gust pel tremendisme, la transcendència i els excessos sentimentals, va néixer com un subproducte de consum molt lligat a l’esperit del Romanticisme, i com a gènere literari pertany, de fet, a les darreres dècades del segle XVIII. Imatges recurrents en aquest tipus de novel·les, com ara els castells en ruïnes, els boscos, els cementiris o les abadies medievals, ens remeten d’immediat a la poesia i a la pintura europees del període; i la seva fascinació pels fantasmes, els esperits i la vida d’ultratomba pot llegir-se igualment com una senzilla encarnació de les preocupacions metafísiques dels grans poetes romàntics de les dècades finals del Segle de les Llums.

2. La primera novel·la gòtica de la història, obra de l’aristòcrata Horace Walpole, va ser El castell d’Otranto. Publicada l’any 1764, el seu èxit fou tan aclaparador que de seguida va propiciar l’aparició de tota mena d’imitacions més o menys afortunades. La senzilla i efectiva fórmula de Walpole (ambientació medieval + misteri sobrenatural + acció frenètica) la van recuperar amb especial encert la londinenca Ann Radcliffe, autora l’any 1794 d’Els misteris d’Udolfo, i Matthew Gregory Lewis, qui el 1796 va signar, amb El monje, la primera obra mestra del gènere introduint-hi, entre tots els recursos habituals, una nova tensió sexual més o menys soterrada que es convertiria en una de les característiques més notables de la futura narrativa de terror victoriana. Amb el canvi de segle la novel·la gòtica va començar a perdre lectors i rellevància, i avui s’acostuma a considerar que el seu cicle vital es tanca l’any 1820 amb la tardana Melmoth el errabundo, una novel·la de Charles Maturin que molts crítics consideren no només l’exponent més depurat del gènere, sinó també una de les grans novel·les de la primera meitat del segle XIX.

3. Tot i no ser una novel·la gòtica pròpiament dita, l’obra mestra de Mary Shelley està fortament influenciada per aquest gènere. Publicada l’any 1818, la història de Victor Frankenstein, el científic que juga a ser Déu i que aconsegueix crear del no-res una vida que acabarà destrossant-li la seva, té la força i la profunditat dels grans mites immortals, i és potser la plasmació més efectiva del gran esperit romàntic d’aquells anys (no en va, la gestació de la novel·la es va produir en condicions insuperablement romàntiques: durant una nit vora el llac Leman, en companyia de Lord Byron i de P. B. Shelley, amb l’opi i l’alcohol corrent amb romàntica alegria). I si us pregunteu per què Frankenstein, tot i ser una novel·la d’ambient gòtic, no és una novel·la gòtica, podeu fer-li una ullada a un altre llibre de Mary Shelley que també trobareu a Ca n’Altimira, i que es titula precisament Cuentos góticos. En aquestes peces l’autora sí que es limita a operar dintre dels límits estrictes d’un gènere que amb Frankenstein, en canvi, va superar absolutament per la via del psicologisme, del pensament d’avantguarda, de la solidesa dels seus referents culturals (Milton, la Bíblia, la primera generació romàntica europea) i d’una acurada construcció dels personatges. El resultat: una novel·la que, a diferència de les esmentades al punt anterior, avui no és arqueologia literària ni un simple document d’època, sinó que continua llegint-se com allò que realment és: literatura de primera qualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: