Estudio en escarlata

22 nov

Estudio en escarlata

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Tanquem avui aquesta breu recaiguda nostra en els vells mites victorians amb la primera aventura de Sherlock Holmes. Si heu fullejat una mica la nostra guia de lectura sobre el personatge, ja sabeu que Estudio en escarlata va veure la llum per primer cop a les pàgines de la revista Beeton’s Christmas Anual l’any 1887, quan Conan Doyle només era un oftalmòleg sense gaire fortuna que vivia al poblet costaner de Southsea, que no havia fet encara els trenta anys i que no podia imaginar-se que un dia acabaria convertit en Sir Arthur. De fet, aquesta primera incursió seva en la narrativa de misteri va passar força desapercebuda, i encara avui dia acostuma a considerar-se-la com la menys rodona de les quatre novel·les protagonitzades per Sherlock Holmes. Tot i així, moments com la primera trobada entre Holmes i Watson al laboratori de química de l’hospital St. Bartholomew’s, els inicis de la seva convivència al 221B de Baker Street, la defensa apassionada de Holmes dels seus principis teòrics com a detectiu consultor o la resolució final del misteri de Lauriston Gardens, amb una greu (però simpàtica) errada argumental inclosa, justifiquen més que sobradament la seva condició de clàssic de la literatura de misteri.

2. «Sherlock Holmes no resultaba, ciertamente, hombre de difícil convivencia. Sus maneras eran suaves y sus hábitos regulares. Pocas veces le sorprendían las diez de la noche fuera de la cama, e indefectiblemente, al levantarme yo por la mañana, había tomado ya el desayuno y enfilado la calle. Algunos de sus días transcurrían íntegros en el laboratorio de química o en la sala de disección, destinando otros, ocasionalmente, a largos paseos que parecían llevarle hasta los barrios más bajos de la ciudad. Cuando se apoderaba de él la fiebre del trabajo era capaz de desplegar una energía sin parangón; pero a trechos y con puntualidad fatal, caía en un extraño estado de abulia, y entonces, y durante días, permanecía tendido sobre el sofá de la sala de estar, sin mover apenas un músculo o pronunciar palabra de la mañana a la noche. En tales ocasiones percibía en sus ojos cierta expresión perdida y como ausente que, a no ser por la templanza de su vida toda, me habría atrevido a imputar al efecto de algún narcótico.»

3. No més mites victorians fins al 2014. És una promesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: