Florencia

26 nov

Florencia

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Quan un novel·lista li dedica un llibre a una ciutat que no és la seva, o que ha sigut la seva només durant un curt període de temps, aquest llibre acostuma a resultar no gaire informatiu però molt interessant. Potser té a veure amb l’hàbit adquirit dels novel·listes de mirar-se la realitat a través d’un filtre d’imaginació, de lectures i d’egocentrisme creatiu, que els disfressa les ciutats o les converteix en mers escenaris mal·leables de la seva pròpia existència. En qualsevol cas, els novel·listes, quan viatgen a una ciutat i ens la volen explicar en un llibre, acaben explicant-nos tota classe de coses inútils, discutibles, poc pertinents i encara menys acurades, però gairebé sempre molt entretingudes.

2. David Leavitt és un d’aquests exemples de novel·lista que ens vol explicar una ciutat i ens acaba explicant la seva vida i les seves lectures. I això està molt bé. Leavitt, com potser ja sabeu, és un narrador excel·lent; podeu comprovar-ho a novel·les com Junto al pianista, El edredón de mármol o Mentre Anglaterra dorm. A Florencia, per sort per a nosaltres, Leavitt no renuncia a les seves millors armes com a escriptor, i juntament amb la descripció de rigor de la ciutat dels Medici i de les seves meravelles ens ofereix, en primer lloc, una panoràmica de la fascinació que històricament ha exercit aquesta ciutat sobre la imaginació de generacions enteres d’escriptors estrangers, particularment anglesos; i, en segon lloc, una història de la seva relació personal (la de Leavitt) amb la ciutat, en la què va viure durant un temps i que ha acolorit des d’aleshores la seva imaginació. Són precisament aquestes pàgines, les purament autobiogràfiques, les que converteixen Florencia en una lectura molt recomanable, més enllà de la superficialitat que puguin tenir algunes descripcions històriques i geogràfiques o moltes de les observacions socioculturals que Leavitt assaja en altres seccions del seu llibre. Al cap i a la fi, de guies turístics n’hi ha molts, i d’historiadors també; però de David Leavitt només n’hi ha un.

3. En futures entrades d’aquest blog mirarem de fer-li una ullada al nostre fons de llibres de viatges, on tenim un bon assortit d’aquest tipus d’històries privades d’amor i desamor amb una ciutat, un país o un continent sencer. Literatura de primera, (gairebé) sense ficció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: