Per què us el recomanem?

1. Pablo d’Ors és, segurament, el menys espanyol de tots els escriptors espanyols actuals. Aquesta afirmació, que no té cap intenció valorativa, és defensable en dos sentits complementaris: el primer, pel cosmopolitisme orgànic de tots seus llibres, en els què mai cap personatge es diu Fernández ni cap ciutat és Madrid o Barcelona ni cap pensament sembla originat dins un cervell subjecte als límits d’una única tradició cultural; i el segon, pel caire estrictament centreeuropeu del seu marc de referències intel·lectuals i literàries. Com molts narradors espanyols i catalans actuals, d’Ors ha optat per sostreure’s de la seva tradició heretada i del seu entorn social més immediat i ha construït la seva obra literària a partir de la interpretació pròpia d’una cultura aliena a ell, escollida amb plena consciència del significat d’aquesta elecció i de la conseqüent renúncia activa a la cultura d’origen. Com poquíssims narradors espanyols o catalans actuals, però, aquesta cultura escollida com a recanvi de la pròpia no és anglosaxona, ni té tampoc les arrels en l’ambient mediàtic popular que avui tot ho domina.

2. Pablo d’Ors no és, perquè ens entenguem, un novel·lista pop: ell juga a la lliga dels grans noms de la literatura i el pensament occidentals. Al seu primer llibre, aquesta excel·lent col·lecció de relats titulada El estreno, ja feia servir com a personatges o com a declarada inspiració a Thomas Bernhard, Milan Kundera, Gunter Grass, Dante Alhigieri, Bocaccio, Fernando Pessoa, Goethe, Italo Calvino i Charles Dickens. Els moderns clàssics germànics, els clàssics italians medievals, els fetitxes de la gran tradició europea: la literatura de Pablo d’Ors es construeix des de l’interior d’una cultura viscuda amb una rara intensitat, còmodament, sense rigideses ni veneracions innecessàries, amb la familiaritat de qui assumeix com a propis tots els artefactes de la seva cultura europea.

3. Tot això, per tal de dir que Pablo d’Ors és un excèntric en el món de les lletres actuals. Les seves novel·les (com ara Las ideas puras o Lecciones de ilusión) són artefactes literaris sorprenents: abstractes, intel·lectuals, carregats de confiança en la vitalitat de l’esmentada gran tradició europea. No són, potser, lectures que puguin agradar a tots els públics, i tampoc són, de ben segur, la millor elecció per relaxar la ment abans d’anar a dormir. Els contes d’El estreno, en canvi, sí són perfectament accessibles per al lector més casual, i alhora incorporen moltes de les millors virtuts de l’autor. Creiem que val la pena que li doneu una oportunitat a Pablo d’Ors. És un escriptor diferent, i això sempre és interessant.