La saga/fuga de J. B.

13 des

La saga-fuga de J. B

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Gonzalo Torrente Ballester ha de ser un dels novel·listes contemporanis amb una trajectòria artística més plena d’inconsistències, de renovacions i de canvis de rumb no sempre feliços. Es va donar a conèixer l’any 1943 amb una novel·la d’ideologia i estètica falangistes, Javier Mariño, que avui la crítica emparenta amb La familia de Pascual Duarte (publicada un any abans, i arrelada també en la idea de l’heroi falangista) i que, paradoxalment, va tenir molts problemes amb la censura de Franco. A finals dels anys 50, Torrente es va reinventar com a escriptor realista amb inquietuds socials amb l’esplèndida trilogia Los gozos y las sombras, i poc després va fer un altre gir i es va destapar com un dels pocs novel·listes espanyols capaços de competir en imaginació i en experimentalisme amb els llatinoamericans del boom. I a partir de la dècada del 80, quan l’arribada dels honors i de les distincions oficials l’hauria d’haver consagrat com un dels pròcers més respectables de la literatura en llengua espanyola, Torrente es va dedicar a produir una llarga sèrie de novel·letes intranscendents i a participar en premis comercials i a dilapidar, en bona mesura, la seva pòstuma reputació com a novel·lista de primera fila.

2. Però el fet és que Gonzalo Torrente Ballester és un novel·lista de primeríssima fila, i els seus cinc grans llibres de maduresa (Don Juan, Off-side, La saga/fuga de J. B., Fragmentos de Apocalipsis i La Isla de los Jacintos Cortados) poden equiparar-se en inventiva, en saviesa tècnica i en acomplida ambició a les millors obres de qualsevol dels seus contemporanis de l’altra banda de l’Atlàntic. I això són paraules majors.

3. La saga/fuga de J. B. és un llibre extraordinari. Literalment: extraordinari. Realisme màgic en versió gallega, escrit amb una prosa de riquesa incomparable i amb la classe d’imaginació més lliure que pugueu desitjar. L’informe del censor que va llegir el llibre s’ha fet famós, i merescudament: «De todos los disparates que el lector que suscribe ha leído en este mundo, éste es el peor. Totalmente imposible de entender, la acción pasa en un pueblo imaginario, Castroforte del Baralla, donde hay lampreas, un cuerpo Santo que apareció en el agua, y una serie de locos que dicen muchos disparates. De cuando en cuando, alguna cosa sexual, casi siempre tan disparatada como el resto, y alguna palabrota para seguir la actual corriente literaria. Este libro no merece ni la denegación ni la aprobación. La denegación no encontraría justificación, y la aprobación sería demasiado honor para tanto cretinismo e insensatez. Se propone se aplique el SILENCIO ADMINISTRATIVO.» Es pot escriure un resum més apetitós d’un llibre?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: