El horror sobrenatural en la literatura

20 des

El horror sobrenatural en la literatura

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Com ja hem comentat aquí en més d’una ocasió, les narracions d’horror còsmic d’H. P. Lovecraft suposen un punt i apart en la història de la literatura fantàstica i de terror. Més enllà de la seva condició de personatge acolorit i de tota la mitologia que envolta la seva figura, Lovecraft és, per sobre de tot, un innovador. Un innovador, millor encara, dintre d’un gènere tradicionalment conservador i profundament reglat com és el fantàstic. Per tal d’innovar, però, primer cal conèixer a la perfecció la tradició de la qual es parteix; i Lovecraft coneixia la seva tradició millor que ningú. L’assaig que dóna títol a aquest llibre n’és la prova: més de cent pàgines dedicades a estudiar i a comentar la història del gènere terrorífic, atenent tant a les arrels psicològiques i antropològiques de la nostra fascinació per la cara fosca de la vida com a l’evolució històrica de la literatura destinada a satisfer aquesta atracció. Com a bon escriptor, les lectures que Lovecraft fa dels grans noms del seu gènere (des dels gòtics fins a Algernon Blackwood, des de Poe fins a Machen, des de Le Fanu fins a M. R. James) són absolutament parcials i  esbiaixades; però també són perceptives, il·luminadores i plenes d’un entusiasme absolutament contagiós.

2. «La emoción más antigua y más fuerte de la humanidad es el miedo, y el miedo más antiguo y más fuerte es el miedo a lo desconocido. Pocos psicólogos pondrán en duda este hecho, lo cual debe garantizar para siempre la legitimidad y dignidad del relato fantástico y de horror como género literario. Este tipo de relato está expuesto a los ataques de un materialismo sofisticado que se aferra a las emociones más frecuentemente experimentadas y a los sucesos externos, y a los de un idealismo ingenuo e insípido que desaprueba el móvil estético y reclama una literatura didáctica que eleve al lector a un nivel adecuado de optimismo afectado. Pero pese a toda esta oposición, el relato fantástico ha sobrevivido, se ha desarrollado, y ha alcanzado un grado extraordinario de perfección, ya que se basa en un principio profundo y elemental cuyo atractivo, si no siempre universal, debe ser necesariamente intenso y permanente para las mentes verdaderamente sensibles.»

3. Juan Antonio Molina Foix, un dels grans especialistes espanyols en literatura fantàstica clàssica, és el responsable d’aquesta excel·lent edició de Valdemar, que inclou també un seguit de textos teòrics i autobiogràfics del propi Lovecraft que complementen l’assaig principal. Tot plegat, molt recomanable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: