La casa vacía

27 des

La casa vacía

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Els contes de fantasmes són un gènere molt nadalenc.

2. Ens agrada Algernon Blackwood. De tots els principals conreadors clàssics del gènere de terror, ell deu ser el menys llegit i el més desconegut a casa nostra. La culpa és, segurament, de l’escassedat de reedicions de la seva obra: que nosaltres sapiguem, Blackwood no ha estat mai traduït al català, i en castellà només hi ha més o menys disponibles avui dia els reculls La casa vacíaCulto secreto i John Silence, investigador de lo oculto (tots tres llibres publicats entre els anys 2000 i 2003) i alguns contes dispersos a un parell d’antologies. I és una llàstima, perquè Algernon Blackwood és un escriptor que sovint val molt la pena. La seva obra és àmplia, heterogènia i força irregular, però els seus millors moments estan a l’alçada (si no per damunt) dels de qualsevol altre exponent del gènere. Aquest volum que ara us recomanem inclou una mostra de tot plegat: contes clàssics de fantasmes, intrigues sobrenaturals, algunes cases encantades i un parell d’indicis del seu mode predilecte, l’epifania ocorreguda en plena natura, a plena llum del dia i amb conseqüències terribles per a qui l’experimenta. No tots els contes de l’antologia són memorables, però els que sí que ho són, ho són de veritat.

3. Les dues millor peces d’Algernon Blackwood, les que l’asseguraran sempre un lloc d’honor a la història de la narrativa de terror, no estan incloses a aquest volum, però sí podeu trobar-les a Ca n’Altimira. Parlem de «Los sauces» i «El Wendigo», dos relats llargs que Rafel Llopis va incloure a la seva inestimable Antologia de cuentos de terror, i que suposen el cim de l’art de Blackwood a l’hora de convocar el terror psicològic (o més aviat espiritual) provocat per una natura que sembla a punt de dir-nos alguna cosa que no estem preparats per a sentir. Les seves epifanies tenen molt a veure amb les d’Arthur Machen, un autor amb qui sempre se’l relaciona. Tots dos van ajudar a renovar completament el gènere de terror a començaments del segle XX, i a tots dos H. P. Lovecraft els assenyala com les seves influències principals a l’hora d’imaginar un horror de matisos obertament religiosos. Lectures per a un Nadal diferent?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: