D. H. Lawrence, 1923

16 Gen

DH Lawrence

D. H. Lawrence, fotografiat a Mèxic l’any 1923. El novel·lista més itinerant de les lletres angleses (i el més anglòfob, també) és l’objecte més o menys indirecte del llibre de Geoff Dyer Out of Sheer Rage, del qual us traduïm aquest passatge tan íntimament relacionat amb l’esperit de les nostres postals:

«Tots ho creiem així: nosaltres ens assemblem a nosaltres mateixos en tots els moments de la nostra vida; l’aparença dels altres, en canvi, la d’aquells a qui no hem conegut en persona, queda fixada a intervals determinats. Nosaltres només els coneixem tal com apareixen a les seves fotografies. En el cas dels escriptors, mentre segueixen publicant els seus llibres, les seves fotografies de solapa es van actualitzant cada cert temps; una fotografia determinada correspon a un llibre determinat, o a una etapa determinada de la seva obra. En el cas dels autors morts, però, una o dues fotografies acaben representant tota la seva vida: tots els llibres d’Scott Fitzgerald els va escriure el sobri i imberbe Scottie; tots els de Henry James, el venerable mestre calb. Quant més llarga és la vida, quant més àmplia és l’obra, més intens resulta aquest grau de compressió fotogràfica: una sola imatge de Dickens és suficient per acomodar trenta anys de feina i desenes de milers de pàgines escrites. Aquest tipus de fotografies serveixen per consolidar —per encarnar— la idea de l’escriptor, la mort del qual Barthes va anunciar al seu famós assaig. O, per dir-ho d’una forma més adient, la fotografia d’un escriptor no és en realitat la fotografia d’una persona: és un emblema —un colofó— de les obres publicades sota el seu nom. Inevitablement, s’hi dóna un grau considerable de distorsió quan una única fotografia representa una vida i una obra que cobreixen vàries dècades.»

De D. H. Lawrence en tenim un munt de fotografies, però les tres o quatre que avui importen ens el mostren d’una forma molt semblant a aquesta fotografia mexicana: un home amb barba, eixut, seriós, que ens mira amb un gest de retret incontenible. Com si acabéssim d’interrompre’l al mig d’una activitat interessant i impostergable, o com si li acabéssim de dir alguna cosa molt inconvenient. No li agradem, a D. H. Lawrence. Però tampoc no pot deixar de mirar-nos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: