Émile Zola, fotografiat a París l’any 1902. El 29 de setembre d’aquell mateix any Zola va morir a casa seva, sol, víctima d’una intoxicació causada per la inhalació de monòxid de carboni. La mort va ser declarada accidental: una xemeneia mal ventilada va tenir-ne la culpa. Les poderoses enemistats que l’escriptor s’havia guanyat quatre anys enrere amb tot l’afer Dreyfus i el seu «J’acusse», però, van provocar que els seus amics sospitessin de joc brut, i hi ha qui encara considera que Zola va ser assassinat. En qualsevol cas, aquesta imatge extraordinària ens resulta més atractiva encara, més intensa, més emocionant, quan sabem que aquest és el rostre definitiu —o gairebé definitiu— de Zola, el rostre que tenia quan va trobar-lo la mort. No comentarem aquesta fotografia. El del bon Émile Zola és un rostre que mai no ens cansaríem de mirar.
Espai de llibres 
Deixa un comentari