Archive | Playlist RSS feed for this section

Playlist #8 – Deutsches Requiem

10 des.

Stuka

# Un conte, set novel·les, un diari i un llibre de memòries que s’ocupen dels horrors de la Segona Guerra Mundial, atenent, des de diverses perspectives, al què, el com i el perquè de la bogeria desencadenada a l’Alemanya dels nazis. Tots els títols els teniu disponibles, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. «Deutsches Requiem» (Jorge Luis Borges, 1949). Un conte inclòs a El Aleph en el què Borges, fervorós partidari de la causa aliada durant la Guerra però admirador de la cultura clàssica alemanya, ens posa a la pell d’un oficial nazi condemnat a mort per uns crims terribles que ell mateix no prova de justificar, però sí de racionalitzar.

2. K. L. Reich (Joaquim Amat-Piniella, 1963). Una novel·la que relata les condicions de vida dels presoners al camp de Mauthausen, on l’autor va estar internat fins al final de la guerra. Un clàssic durant molt de temps secret de la narrativa catalana contemporània.

3. Si això és un home (Primo Levi, 1946). Un dels primers relats en primera persona dels horrors del camp d’extermini d’Auschwitz. Levi, un del grans representants de la consciència intel·lectual d’Europa, iniciava amb aquest títol la seva lluita per evitar que les atrocitats de l’holocaust caiguessin a l’oblit.

4. El castell del bosc (Norman Mailer, 2007). La darrera novel·la publicada per Norman Mailer va ser un intent d’apropar-se a la figura d’Adolf Hitler reconstruint la seva (possible) infantesa. Una fantasia polèmica i estranya, però interessant.

5. Les benignes (Jonathan Littell, 2006). Parlant de novel·les polèmiques, aquesta de Jonathan Littell ho va ser força al seu país, França. Com en el conte de Borges, Littell dóna veu a un oficial nazi implicat en l’holocaust i responsable de tota mena de fets terribles; aquí, però, el to moral i filosòfic de Borges s’ha convertit, directament, en l’intent de fer-nos viure i comprendre la guerra des de l’òptica i els pressupostos dels criminals de guerra alemanys.

6. El pianista del gueto de Varsòvia (Wladyslaw Szpilman, 1945). La història increïble de Wladyslaw Szpilman, supervivent de l’extermini nazi als guetos jueus de Polònia.

7. La ofensa (Ricardo Menéndez Salmón, 2007). Una breu novel·la en clau simbòlica sobre un sastre alemany que, obligat a convertir-se en soldat i enfrontat a la barbàrie de la guerra, experimenta un bloqueig emocional total i absolut.

8. Diario (Ana Frank, 1947). El més famós relat en primera persona sobre què significava ser jueu en un país ocupat pels nazis.

9. La venedora d’ous (Linda D. Cirino, 1999). Una història d’amor i de despertar polític a l’Alemanya rural de 1936. L’única novel·la de la nord-americana Linda D. Cirico, filla d’immigrants jueus polacs, desapareguda l’any 2007.

10.  Paradero desconocido (Kressmann Taylor, 1938). La història, narrada en gènere epistolar i gairebé en temps real, d’una amistat entre un jueu i un gentil trencada per l’arribada al poder dels nazis.

Playlist #7 – Fet al Japó

5 des.

Kioto

# Deu llibres per descobrir l’ahir, l’avui i el demà d’una cultura enlluernadora. Novel·les, poesia i un parell d’assaigs plens de seducció nipona, disponibles com sempre a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. Soy un gato (Soseki Natsume, 1905). O de com, molt abans de Murakami, els gats i l’absurdisme ja eren territoris familiars a la literatura japonesa.

2. Tsugumi (Banana Yoshimoto, 1989). Un dels primers llibres d’una autora extraordinàriament popular al seu país i ja ben consolidada internacionalment com una de les protagonistes del boom recent de la nova narrativa japonesa.

3. El libro del Haiku (Edició d’Alberto Silva, 2005). Un volum de gairebé 500 pàgines que recull, tradueix i estudia una amplíssima selecció de haikus clàssics. Obriu-lo per qualsevol pàgina i gaudiu d’una de les tradicions poètiques més intenses del món.

4. Piercing (Ryu Murakami, 1994). La sinopsi d’aquesta novel·la de l’altre Murakami ho diu tot: «Kawashima Masayuki, dissenyador gràfic,viu a Tòquio amb la seva dona, Yokio, i amb la seva filla acabada de néixer, la Rie. Serien la viva imatge de la felicitat si no fos perquè cada nit, incapaç de dormir, Kawashima s’asseu a mirar el bressol de la seva nena amb un punxó de gel a la mà i un desig visceral de fer-lo sevir contra ella. Per encarar-se als seus dimonis, que tant de dolor li produeixen i que arrossega des de la seva traumàtica infantesa, decideix que només hi ha una manera de superar la por de clavar-li el punxó a la seva filla: clavar-l’hi a algú altre.»

5. Estupor y temblores (Amélie Nothomb, 1999). El món del treball a Tòquio, amb les seves jerarquies, els seus rituals i el seu amor per les minúcies més incomprensibles, vist pels ulls d’una occidental en estat de shock permanent. Un llibre molt, molt divertit.

6. Equivocado sobre Japón (Peter Carey, 2005). Una altra visió occidental i desorientada sobre la vida al Japó modern. Ja n’hem parlat aquí.

7. Kioto (Yasunari Kawabata, 1962). De Kawabata també n’hem parlat ja aquí, i amb entusiasme sincer. Kioto és un dels llibres seus que més ens estimem, i ara us l’oferim en una novíssima edició tot just arribada a la biblioteca.

8. Vida y muerte de Yukio Mishima (Henry Scott Stokes, 1974). Un altre vell conegut d’aquest blog, Yukio Mishima, aquí convertit en objecte d’una biografia que no només il·lumina una vida tràgica i molt estranya, sinó que posa llum també sobre alguns aspectes realment interessants de la cultura japonesa de postguerra.

9. Poemas japoneses a la muerte (Edició de Yoel Hoffmann, 1986). Aquesta antologia porta per subtítol «Escritos por monjes zen y poetas de haiku en el umbral de la muerte», i és justament això: una col·lecció de poemes i de petites biografies que documenten, esplèndidament, la fascinació japonesa pel trànsit final.

10. Mil otoños (David Mitchell, 2011). Ja en vam parlar aquí extensament fa un parell d’anys. Senzillament: un dels millors llibres d’un dels nostres quatre o cinc autors contemporanis preferits.

Playlist #6 – Crims daurats

10 oct.

Crims daurats

# Nou novel·les i una pel·lícula que transmeten tot el sabor de l’edat daurada del gènere detectivesc. Crims enginyosos, detectius elegants i algunes escriptores que conviden els seus lectors a un joc d’escacs d’allò més entretingut. Tot a la vostra disposició, com sempre, als prestatges de Ca n’Altimira.

#  #  #

1. L’assassinat de Roger Acroyd (Agatha Christie, 1926). Un llibre amb dos encants irresistibles: hi surt l’inimitable Hercules Poirot, el detectiu belga de les cèl·lules grises, i la resolució del crim del títol implica un gir d’allò més inesperat.

2. El misterio del Bellona Club (Dorothy Leigh Sayers, 1928). Una de les principals teòriques del gènere detectivesc durant el període d’entreguerres, i una de les aventures més notables de la seva creació, el senyorial (i estiradíssim) detectiu Lord Peter Wimsey,

3. El caso de los bombones envenenados (Anthony Berkeley, 1929). Roger Sheringham, novel·lista i detectiu aficionat que protagonitza diverses novel·les d’Anthony Berkeley, resol un crim que posa a treballar a un curiós «Detection Club» inspirat, sense cap dissimulació, en una associació real de novel·listes britànics de misteri de l’època integrada, entre d’altres, per Agatha Christie, Dorothy Leigh Sayers i el propi Berkeley.

4. Asesinato (Alfred Hitchcock, 1930). Un dels clàssics més clàssics de l’època britànica de Hitchcock.

5. Los perseguidos (C. S. Forester, 1935). El llibre perdut d’un novel·lista clàssic de les lletres britàniques, autor de La reina de África i també d’aquesta història negra que només va veure la llum setanta anys després de la seva escriptura.

6. Cuando sale la luna (Gladys Mitchell, 1945). Una novel·la policíaca que no s’assembla a cap altra novel·la policíaca que nosaltres coneguem. Estranya, atmosfèrica, molt literària (en el bon sentit de la paraula). Gairebé desconeguda a casa nostra, Gladys Mitchell és una de les escriptores de misteri més respectades al Regne Unit.

7. La juguetería errante (Edmund Crispin, 1946). D’Edmund Crispin ja us hem parlat aquí amb força extensió, així que no ens repetirem. El seu Gervase Fen, professor d’Oxford i detectiu aficionat, és un dels personatges més simpàtics que trobareu dins aquest món de la novel·la criminal.

8. La pared vacía (Elizabeth Sanxay Holding, 1947). Crims daurats en versió nord-americana, i amb una forta tirada cap al suspens.

9. La hija del tiempo (Josephine Tey, 1951). L’any 1990, aquesta novel·la va ser escollida com la millor novel·la de misteri de la història per la Crime Writer’s Association de Londres. Res a afegir.

10. Un extraño en mi tumba (Margaret Millar, 1960). Canadenca traslladada als Estats Units, dona del també novel·lista negre Ross Macdonald, Margaret Millar és una de les nostres escriptores de misteri favorites de tots els temps. I ho és, més enllà dels seus excel·lents arguments, pel seu estil, alhora natural i molt lluent, i per l’atenció que dedica a la construcció dels seus personatges.

Playlist #5 – Cthulhu & Co.

1 oct.

Cthulhu

# Deu novel·les, contes, còmics i/o assaigs per apropar-vos (amb totes les precaucions necessàries) a la mitologia aterridora de l’inefable Cthulhu, un dels éssers centrals de la cosmogonia imaginada per H. P. Lovecraft i el seu cercle d’amics epistolars i continuada, des de la mort del Mestre i fins als nostres dies, per una multitud internacional d’escriptors amb tirada cap al gènere sinistre. Si sempre heu sospitat l’existència d’una raça de déus extraterrestres que un dia van dominar el nostre planeta i que ara, exiliats a les estrelles, estan fent plans per regressar i tornar-hi a fer de les seves, aquests són els vostres llibres. Tot a la vostra disposició, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. «La llamada de Cthulhu» (H. P. Lovecraft, 1926). Aquest relat, un dels més coneguts de l’autor gràcies en part al joc de rol del mateix títol que tant d’èxit va tenir als anys 80 i 90, és una mena de compendi de tot allò que avui relacionem amb la narrativa de Lovecraft. No hi falta cap ingredient: el manuscrit del savi desaparegut, els cultes secrets, la presència aterridora del mar, els immigrants de pell una mica fosca vistos como a éssers no del tot humans i absolutament incomprensibles, la ciència (inventada) d’avantguarda, les restes arqueològiques impossibles, les ciutats velles com el temps, els éssers inhumans i extraterrestres amb noms plens de consonants, el vertigen cosmològic i també, ai, l’adjectivació constantment excessiva i el ritme narratiu no sempre del tot adequat. Pel bo i pel dolent, Lovecraft és un escriptor inconfusible; i aquest conte és Lovecraft en estat pur.

2. Los mitos de Cthulhu (Diversos autors). Un clàssic entre els clàssics de les antologies de terror. Rafael Llopis selecciona i prologa un conjunt insuperable de relats d’horror còsmic on hi trobem des dels grans inspiradors de Lovecraft com Lord Dunsany, Algernon Blackwood o el nostre admirat Arthur Machen, fins a epígons lovecraftians ben coneguts dintre del gènere terrorífic com Robert Bloch (l’autor de Psicosis) o Ramsey Campbell, passant, com no, pel propi Lovecraft i alguns dels seus col·legues que van participar, des dels anys 20 del segle passat, en la creació de la complexa cosmogonia que avui coneixem com «els mites de Cthulhu»: gent com August Derleth, Clark Ashton Smith, Robert E. Howard o Frank Belknap Long.

3. «Amb la tècnica de Lovecraft» (Joan Perucho, 1956). Un relat exquisidament atmosfèric del gran Joan Perucho. A diferència d’algunes de les peces incloses a l’antologia anterior, «Amb la tècnica de Lovecraft» no fa gaire por, ni tampoc ho pretén, però sí transmet de meravella l’encant de les fantasies de l’escriptor de Providence.

4. El jove Lovecraft (José Oliver, 2009). Un còmic que ens presenta al bo d’H. P. Lovecraft com allò que tots sospitem que va ser en realitat: un jovenet d’allò més sinistre i interessant.

5. «Crouch End» (Stephen King, 1980). Quan un autor com Stephen King es proposa imitar a un autor com H. P. Lovecraft, pot succeir qualsevol cosa. King situa la seva història a Londres, al barri avui força acomodat de Crouch End, i això ja és un indici de la seva voluntat d’innovar una mica (només una mica) dintre del marc de referències del cicle lovecraftià.

6. «There are more things» (Jorge Luis Borges, 1975). Una petita sorpresa que potser no gaire lectors coneixen: un conte de Borges que s’insereix plenament en la tradició de Cthulhu, amb homes misteriosos i cases d’arquitectura maligna i criatures indescriptiblement abominables que fan embogir els homes de bé. Tot i que el mestre argentí no s’admirava gaire al seu col·lega de Providence, amb aquesta història-homenatge Borges va fer un dels pastitxos lovecraftians més rodons, i a la vegada més literaris, que nosaltres hem llegit mai.

7. El horror sobrenatural en la literatura (H. P. Lovecraft, 1927). Un llarg assaig de Lovecraft sobre la teoria i la història del gènere de terror que també pot llegir-se, pel seu caràcter absolutament subjectiu, com una poètica (i una ètica) personal d’aquest gènere que ell mateix va modificar d’una forma tan profunda i duradora. Una forma immillorable de descobrir llibres i autors poc coneguts però sovint molt recomanables.

8. En las montañas de la locura (H.P.L. / I.N.J. Culbard, 2012). Una novel·la gràfica que adapta i il·lustra una de les dues úniques novel·les (o potser seria millor dir novel·les curtes, o relats una mica massa llargs) que va escriure Lovecraft: la història d’un viatge científic a l’Antàrtida que posa al descobert una realitat que els seus protagonistes, i la humanitat en general, preferirien seguir desconeixent.

9. H. P. Lovecraft: contra el mundo, contra la vida (Michel Houellebecq, 1991). El primer llibre de Michel Houellebecq va ser aquest estudi molt personal i volgudament provocatiu sobre la vida i l’obra de Lovecraft. Un assaig que, tot i no ser del gust de tothom, resulta una lectura si més no interessant.

10. Cuentos de los mitos de Cthulhu / Nuevos cuentos de los mitos de Cthulhu (Diversos autors). Dues noves antologies (la primera d’elles, dividida en dos volums) de l’editorial Valdemar que aprofundeixen en la vasta literatura creada al voltant de la cosmogonia lovecraftiana. Entre les moltes històries que hi trobareu, podem destacar-ne la novel·la curta de Colin Wilson «El regreso de los Lloigor», el conte de Frank Belknap Long «Los perros de Tíndalos» o un altre conte d’Stephen King, «Jerusalem’s Lot», que té la curiositat de ser una mena de precuela de la seva fantàstica novel·la El misterio de Salem’s Lot.

Playlist #4 – London Calling

17 set.

london-calling

# Deu llibres, pel·lícules i/o discos que ens proposen deu viatges diferents pels darrers cinquanta anys d’història de la capital del Regne Unit. Des del Londres decadent però ple d’energia dels punks i els squatters de finals dels 70 fins a la ciutat multiracial del nou mil·lenni, passant pel Swinging London dels feliços anys 60 i per la fosca eufòria privatitzadora de la contrarevolució tatcheriana; tot a la vostra disposició, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. ¡Menudo reparto! (Jonathan Coe, 1994). Una novel·la política en clau de sàtira i amb tocs metaficcionals que analitza despietadament el saqueig dels serveis públics a mans de les altes classes financeres durant els anys de mandat de Margaret Tatcher. Un assumpte que avui resulta, sospitem, més actual que mai.

2. Dents blanques (Zadie Smith, 2000). O com radiografiar les complexitats socials, polítiques i ètniques del Londres del segle XXI en una gran novel·la que no renuncia a les formes ni a l’encant de la gran narrativa anglesa del XIX.

3. Dissabte (Ian McEwan, 2005). Un sol dia a la vida de Londres, però un dia ben especial: el 15 de febrer de 2003, data de la gran manifestació (la més gran de la història del Regne Unit) contra la invasió de l’Iraq per part de les tropes dels tres amics de les Açores. Davant aquest teló de fons de la ciutat electritzada per una protesta que s’intuïa inútil, un neurocirurgià de l’acomodat barri de Fitzrovia viurà una jornada personal no menys inoblidable.

4. Joe Strummer: vida y muerte de un cantante (Julien Temple, 2007). Un DVD documental sobre la vida i la carrera del cantant de The Clash, el grup que va definir el punk anglès (amb permís dels Sex Pistols, que hi arribaren abans però no van durar gaire) i va donar-li a la ciutat un dels seus himnes contemporanis més apocalíptics i desencisats: «London Calling».

5. Campos de Londres (Martin Amis, 1989). Londres en versió sinistra, futurista (un futur, 1999, que ja és el nostre passat) i tan àcida com acostuma a ser tot allò que passa pel cervell i la mirada de Martin Amis.

6. (What’s the Story) Morning Glory? (Oasis, 1995). Tot i que els Oasis eren de Manchester, l’any 95 Londres va adoptar la seva música com a paisatge sonor omnipresent en uns dies en què la ciutat vivia un esclat d’eufòria i de confiança en ella mateixa que no es veia des dels últims anys 60. Eren els temps del Brit-Pop, el «Cool Britannia» i el Nou Laborisme del llavors, ai, molt jove i enrollat Tony Blair: un nou clima espiritual que els germans Gallagher van saber captar millor que ningú en cançons com «Some Might Say», «Champagne Supernova» o la inevitable «Wonderwall».

7. Satán me quiere (Robert Irwin, 1999). Parlant dels anys 60, aquesta novel·la de Robert Irwin és una reconstrucció fascinant (i sovint divertidíssima) d’aquell vell Swinging London on la música dels Beatles, els Rolling i els Who es donava la mà amb tota mena de filosofies alternatives i, també, amb una interessant varietat de drogues recreatives.

8. Metrolandia (Julian Barnes, 1980). La primera novel·la de Julian Barnes explora la vida als barris de les rodalies de la gran ciutat, aquesta metrolàndia que rep el seu nom del fet d’haver nascut com a efecte directe de l’expansió imparable de les línies del vell Tube londinenc des de finals del segle XIX.

9. Capital (John Lanchester, 2012). La vida d’un carrer (imaginari) del sud de Londres durant els mesos finals de l’any 2010. O com es viuen i es pateixen les conseqüències de la crisi econòmica en la gran capital financera d’Europa.

10. Alta fidelitat (Nick Hornby, 1995). Un petit gran clàssic contemporani: les aventures i desventures de Rob Fleming, propietari d’una botiga de discos al nord de Londres, audiòfil entusiasta i una mica esnob, romàntic sense sort ni empenta i, per sobre de tot, addicte a ordenar la realitat en forma de llistes no gaire més arbitràries que aquesta.

Playlist #3 – Americana

10 set.

Needful Things

# Deu llibres, discos i/o pel·lícules que ens proposen deu mirades diferents a la vida als Estats Units. Somnis, malsons, victòries i derrotes, grans mitologies compartides i petits terrors privats; tot a la vostra disposició, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. Submón (Don Delillo, 1997). El mestre de la paranoia i les conspiracions que tant agraden a l’altra banda de l’Atlàntic, en la seva obra més ambiciosa i, segons alguns crítics, també la més acomplida. Mig segle d’història i intrahistòria americanes en una novel·la de prop de mil pàgines que encara ens deixa amb ganes de més.

2. Vernon Dios Little (DBC Pierre, 2003). L’Amèrica dels assassinats múltiples als instituts i de la bogeria mediàtica. Un dels premis Booker més refrescants del nou mil·lenni, de la mà d’un australià que viu a Irlanda i que descriu com ningú les coses fosques que passen de vegades al cor de Texas.

3. Capturing the Friedmans (Andrew Jarecki, 2003). Un documental tan extraordinari com incòmode sobre abusos sexuals a menors en el si d’una família aparentment normal i feliç de la Middle America. El somni i el malson americans com les dues cares d’una mateixa moneda.

4. Último tren a Memphis (Peter Guralnick, 1994). Aquest primer volum de la monumental i celebradíssima biografia d’Elvis Presley escrita per Guralnick porta per subtítol «Elvis, la construcción del mito», i parla exactament d’això: de com un noi pobre i sense expectatives del Sud profund dels Estats Units es va arribar a convertir en un mite d’abast internacional que encarna, alhora, tots els tòpics, les aspiracions i les contradiccions d’un país que en només quatre anys va passar de sentir por d’ell i de tot allò que la seva música significava (rebel·lió juvenil, sexualitat desinhibida, trencament de les barreres racials) a engolir la seva figura fins a convertir-la en una mena de mascota nacional.

5. Nebraska (Bruce Springsteen, 1982). Un altre mite de la música popular americana, en el disc més fosc i desencisat de tota la seva carrera. Històries d’assassins, de perdedors, d’homes caiguts que no saben com aixecar-se, a ritme de guitarra i harmònica i en la veu trencada del boss.

6. Les germanes Grimes (Richard Yates, 1976). Amb el permís de John Cheever, Richard Yates és segurament el gran cronista de la vida als suburbis residencials dels Estats Units durant les dècades centrals del segle passat. La vida fàcil i avorrida de les classes mitjanes treballadores que van fugir en massa dels centres depauperats de les grans ciutats americanes, atretes per la promesa de seguretat i placidesa d’uns barris residencials on, inevitablement, no sempre tot era allò que semblava ser.

7. Terciopelo azul (David Lynch, 1986). Parlant de tot allò que no sempre és el què sembla ser, qui millor que David Lynch per fer aflorar la part més sinistra de la vida feliç del suburbi? Els primers minuts de Terciopelo azul, amb la lluentor de les tanques blanques, els cels blaus i els rostres riallers dels veïns, gent sana i de confiança, i el seu contrast salvatge amb l’orella escapçada que posarà en marxa el llarg malson que és la pel·lícula, són tota una declaració de principis del geni d’Spokane.

8. Historias de un gran país (Bill Bryson, 1999). Un llibre de cròniques de Bill Bryson que mai no ens cansarem de recomanar-vos. Aquí, l’article que li vam dedicar fa uns mesos.

9. La velocidad de la luz (Javier Cercas, 2005). La primera novel·la de Cercas després del seu gran èxit amb Soldados de Salamina va ser, precisament, una exploració sobre els efectes de l’èxit parcialment ambientada als Estats Units. Una mirada estrangera sobre un país on no totes les ferides de la guerra del Vietnam s’han acabat de tancar.

10. La tienda (Stephen King, 1991). Cap escriptor popular ha escrit tant ni tan bé sobre la vida a les petites comunitats urbanes de l’Amèrica d’avui, espais on la vida moderna i la mentalitat rural es donen la mà de formes sovint força perilloses. Castle Rock és, en aquest sentit, la gran creació de King, una petita ciutat imaginària de l’estat de Maine on les tensions soterrades són sempre a punt de sortir a la llum i arrasar amb qualsevol façana de normalitat. (A la imatge, un establiment que comparteix nom amb la botiga que desencadena el desastre a La tienda.)

Playlist #2 – BCNs

3 set.

IMGP2442

# Deu llibres i pel·lícules que ens proposen deu mirades diferents a una mateixa ciutat. Deu invitacions a conèixer, reconèixer o enyorar una Barcelona que viu (o potser va viure un dia) més enllà del disseny, el turisme i els discursos oficials; tot a la vostra disposició, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. La mala dona (Marc Pastor, 2008). Una incursió a la Barcelona d’Enriqueta Martí, la Vampira del carrer Ponent. La ciutat negra i sinistre d’ara fa cent anys, potser sense gaire glamour però amb molta personalitat.

2. Mundo maravilloso (Javier Calvo, 2007). La crònica excessiva de la ciutat dels negocis i/o els crims internacionals, en els anys immediatament previs a la crisi actual. Del mateix autor, no us perdeu la fantasia gòtica Corona de flores, sobre la Barcelona de la segona meitat del segle XIX.

3. Los príncipes valientes (Javier Pérez Andújar, 2007). O de com es veu i se sent Barcelona des de l’altra banda del Besós. Outsiders socials, lingüístics i espirituals a la recerca d’una identitat en la què integrar-se: una altra versió necessària de la història habitual de la Barcelona contemporània.

4. El consul de Sodoma (Sigfrid Monleón, 2009). La Barcelona de Jaime Gil de Biedma i la gauche divine, en una pel·lícula polèmica i molt discutida.

5. Matar en Barcelona  (Diversos autors, 2009). El primer volum de la col·lecció «Héroes modernos» d’Alpha Decay ens proposa, de la mà de dotze joves autors barcelonins de naixement o d’adopció, la reconstrucció literària de dotze crims reals ocorreguts a la ciutat comtal.

6. Últimas tardes con Teresa (Juan Marsé, 1966). La gran novel·la sobre la Barcelona de la immigració castellana durant els anys mitjans del franquisme: la ciutat de les barraques i la improvisació urbanística, la divisió social i les rancors no gaire soterrades entre «ells» i «nosaltres». Vista des de les alçades del vell Carmel del bar Delicias, Barcelona té una altra cara.

7. Vicky Cristina Barcelona (Woody Allen, 2008). O la ciutat vista amb ulls de turista despistat. Amb el respecte degut al gran Woody Allen, una pel·lícula immillorable per descobrir la moderna Barcelona aigualida de tòpic i postal.

8. No miris enrere (David Castillo, 2002). Nostàlgies de «l’autèntica Barcelona» de la mà d’un anarquista desencisat del Poblenou que es troba, als olímpics anys 90, ancorat en una ciutat que no reconeix.

9. Historia de mis calles (Francisco González Ledesma, 2006). Les memòries de González Ledesma, fill del Poble Sec i nen de la Segona República, són una invitació a recórrer la història de Barcelona al llarg de tot el segle XX.

10. Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (Pablo Tusset, 2001). En la línia de les novel·les humorístiques d’Eduardo Mendoza, Tusset ens presenta una Barcelona de mala nota que també recorda, en un registre molt diferent, a la què retrataven les novel·les d’aquell altre gran cronista de la ciutat que fou Manuel Vázquez Montalbán.