Arthur Conan Doyle, c. 1921

Sir Arthur Conan Doyle, fotografiat en companyia dels seus fills Adrian, Denis i Jean cap a l’any 1921. L’Adrian és el nen dels genolls nus i la mirada displicent; d’adult adquirirà fama de playboy i de bon vivant a costa dels drets d’autors del seu pare. Potser és cosa nostra, però aquí ja se’l veu una mica despegat de la resta de la família. El seu germà Denis, en canvi, es recolza sobre el seu pare amb una comoditat que fa goig de veure. Doyle és un Sir i un gegant, però també és un pare d’edat avançada tranquil i orgullós. Mireu la seva mà esquerra, posada sobre la mà de la seva filla. I mireu també la seva mà dreta, tancada sobre les ulleres que s’ha tret per a la fotografia: un senzill gest de coqueteria masculina que avui resulta igual de tendre que el seu gest de protecció paternal. (La petita Jean, en canvi, sí conserva les seves ulleres, aliena encara als estranys rituals de l’etiqueta fotogràfica. Per a ella, la presència de la càmera continua sent motiu de sorpresa i meravella.)

Estudio en escarlata

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Tanquem avui aquesta breu recaiguda nostra en els vells mites victorians amb la primera aventura de Sherlock Holmes. Si heu fullejat una mica la nostra guia de lectura sobre el personatge, ja sabeu que Estudio en escarlata va veure la llum per primer cop a les pàgines de la revista Beeton’s Christmas Anual l’any 1887, quan Conan Doyle només era un oftalmòleg sense gaire fortuna que vivia al poblet costaner de Southsea, que no havia fet encara els trenta anys i que no podia imaginar-se que un dia acabaria convertit en Sir Arthur. De fet, aquesta primera incursió seva en la narrativa de misteri va passar força desapercebuda, i encara avui dia acostuma a considerar-se-la com la menys rodona de les quatre novel·les protagonitzades per Sherlock Holmes. Tot i així, moments com la primera trobada entre Holmes i Watson al laboratori de química de l’hospital St. Bartholomew’s, els inicis de la seva convivència al 221B de Baker Street, la defensa apassionada de Holmes dels seus principis teòrics com a detectiu consultor o la resolució final del misteri de Lauriston Gardens, amb una greu (però simpàtica) errada argumental inclosa, justifiquen més que sobradament la seva condició de clàssic de la literatura de misteri.

2. «Sherlock Holmes no resultaba, ciertamente, hombre de difícil convivencia. Sus maneras eran suaves y sus hábitos regulares. Pocas veces le sorprendían las diez de la noche fuera de la cama, e indefectiblemente, al levantarme yo por la mañana, había tomado ya el desayuno y enfilado la calle. Algunos de sus días transcurrían íntegros en el laboratorio de química o en la sala de disección, destinando otros, ocasionalmente, a largos paseos que parecían llevarle hasta los barrios más bajos de la ciudad. Cuando se apoderaba de él la fiebre del trabajo era capaz de desplegar una energía sin parangón; pero a trechos y con puntualidad fatal, caía en un extraño estado de abulia, y entonces, y durante días, permanecía tendido sobre el sofá de la sala de estar, sin mover apenas un músculo o pronunciar palabra de la mañana a la noche. En tales ocasiones percibía en sus ojos cierta expresión perdida y como ausente que, a no ser por la templanza de su vida toda, me habría atrevido a imputar al efecto de algún narcótico.»

3. No més mites victorians fins al 2014. És una promesa.

Estimat Holmes

[Cliqueu sobre la imatge per accedir a la guia de lectura]

Les ciutats de Dickens

Com ja vam tenir el gust d’anunciar-vos aquí mateix fa un parell de setmanes, avui, 7 de febrer de 2012, és un dia molt especial. Primer de tot, és un dia especial perquè avui es compleixen els 200 anys del naixement de Charles Dickens, un novel·lista pel qual la majoria dels lectors d’aquest món sentim, penso, un afecte i una simpatia que el deuen convertir en un dels escriptors més estimats d’Occident. I segon, perquè aquest feliç aniversari, combinat amb una altra efemèride literària que també se celebra aquest 2012, els 125 anys de la publicació de la primera aventura de Sherlock Holmes, ens ha proporcionat l’excusa perfecta perquè avui posem en marxa a la nostra biblioteca tota una sèrie d’activitats relacionades amb un tema, creiem, d’allò més fascinant: el vell Londres de la reina Victòria.

Aquesta guia que avui us oferim, Les ciutats de Dickens. Un itinerari alfabètic pel Londres victorià, és la nostra introducció a un món que a partir d’avui mateix, i al llarg de tot l’any, us convidarem a visitar amb nosaltres a través d’una sèrie d’exposicions, de guies de lectura, d’articles, traduccions i galeries d’imatges al bloc, i de tota mena d’actes ben diversos que ja us anirem anunciant puntualment aquí. Aquesta primera guia, com podeu veure, consisteix en una mena de diccionari de noms i de conceptes relacionats amb la història i la cultura d’aquell Londres que ja forma part, gràcies a Dickens i a tots els seus col·legues de professió, del nostre imaginari col·lectiu com a lectors. L’hospital psiquiàtric de Bedlam, la presó de Newgate, els fumadors d’opi de Shadwell i de Limehouse, els carrerons temibles de Whitechapel o els Jardins de Kensington són alguns dels espais que us convidem a visitar amb nosaltres, sempre entre el boirum de la ciutat victoriana i a la llum d’un bon fanal de gas, de la mà d’un equip de guies de nivell: Bram Stoker, Wilkie Collins, Oscar Wilde, Arthur Machen, James Matthew Barrie, Robert Louis Stevenson… per no esmentar, com no, els propis Charles Dickens i Arthur Conan Doyle. I per acabar d’arrodonir el paquet turístic, cada entrada del nostre petit diccionari ve acompanyada també d’una lectura, ja sigui clàssica o moderna, especialment recomanada pels vostres amics de Ca n’Altimira.

El viatge pel vell Londres victorià comença, així doncs, avui amb Les ciutats de Dickens; i, pel que fa a nosaltres, ja no s’aturarà fins d’aquí onze mesos (menys set dies). Tant de bo us vingui de gust acompanyar-nos fins el final.

Arthur i George

L’any 1903, el molt respectable Sir Arthur Conan Doyle va decidir d’implicar-se en les desventures judicials de George Edalji, un jove advocat d’origen parsi condemnat per uns delictes dels quals ell es declarava innocent. El creador de Sherlock Holmes va imposar-se la responsabilitat de demostrar aquesta innocència, i, per tal de fer-ho, va seguir el mateix mètode que tant d’èxit li havia donat a la seva pròpia criatura. L’objectiu de Doyle, l’acurada investigació dels fets dels quals s’acusava a Edalji i el descobriment del vertader culpable, va quedar complert només a mitjes. Les implicacions racistes de l’acusació contra Edalji, però, i la flagrant injustícia comesa sobre la seva persona, no trigarien a portar el cas a totes les primeres planes de la premsa de Londres, convertint Conan Doyle en allò que ell, en el fons, sempre havia aspirat a ser: la perfecta imatge del cavaller britànic.

A primera vista, la relació entre els dos homes, l’acusat George Edalji i el seu defensor Sir Arthur Conan Doyle, no podia ser més asimètrica: d’una banda, un jove fosc, tímid i de caràcter apocat, sense més interés a la vida que la seva carrera; de l’altra, una celebritat nacional respectada per tothom, un escriptor de fama i prestigi mundials que semblava posseir tot allò que un home pot desitjar. La breu reunió dels destins d’aquests dos homes dispars és la matèria d’Arthur i George.

Nascut a Leicester l’any 1946, Julian Barnes va donar-se a conéixer a tot el món amb una altra història protagonitzada per un famós escriptor: l’enlluernadora El loro de Flaubert. La història de Gustave Flaubert, narrada de forma discontínua i parcial en forma de cronologies, diccionaris o reculls de cites, s’anava entrellaçant en aquell llibre amb la del propi narrador de la novel·la, un intrigant personatge fascinat per la figura del gran escriptor francès. L’estructura d’Arthur i George, en canvi, és molt més tradicional: les històries dels dos personatges protagonistes es van alternant en un estricte ordre cronològic des de les seves infanteses fins al final de les seves vides. A canvi, el que ofereix Julian Barnes en aquesta novel·la és el retrat interior (detallat, il·luminador, perfecte) de dos homes complexos.

D’especial interès resulta la figura de Sir Arthur Conan Doyle, plena de contradiccions: home de ferms principis morals, és infidel durant anys a la seva dona malalta; creador del cent per cent racional Sherlock Holmes, es deixa endur per les irracionals creences espiritistes; imatge paradigmàtica del triomfador a ulls de l’opinió pública, viu immers en una greu crisi personal… El cas de George Edalji és per a ell una oportunitat de distraure la seva atenció dels seus propis problemes i entregar-se a una causa indubtablement noble: és, potser, l’ocasió de posar-se a l’alçada de la seva pròpia imatge. Sir Arthur Conan Doyle lluitant contra ell mateix; Sir Arthur Conan Doyle exercint de Sherlock Holmes. El resultat és una novel·la de lectura apassionant.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autor