Tag Archives: H. P. Lovecraft

El horror sobrenatural en la literatura

20 des.

El horror sobrenatural en la literatura

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Com ja hem comentat aquí en més d’una ocasió, les narracions d’horror còsmic d’H. P. Lovecraft suposen un punt i apart en la història de la literatura fantàstica i de terror. Més enllà de la seva condició de personatge acolorit i de tota la mitologia que envolta la seva figura, Lovecraft és, per sobre de tot, un innovador. Un innovador, millor encara, dintre d’un gènere tradicionalment conservador i profundament reglat com és el fantàstic. Per tal d’innovar, però, primer cal conèixer a la perfecció la tradició de la qual es parteix; i Lovecraft coneixia la seva tradició millor que ningú. L’assaig que dóna títol a aquest llibre n’és la prova: més de cent pàgines dedicades a estudiar i a comentar la història del gènere terrorífic, atenent tant a les arrels psicològiques i antropològiques de la nostra fascinació per la cara fosca de la vida com a l’evolució històrica de la literatura destinada a satisfer aquesta atracció. Com a bon escriptor, les lectures que Lovecraft fa dels grans noms del seu gènere (des dels gòtics fins a Algernon Blackwood, des de Poe fins a Machen, des de Le Fanu fins a M. R. James) són absolutament parcials i  esbiaixades; però també són perceptives, il·luminadores i plenes d’un entusiasme absolutament contagiós.

2. «La emoción más antigua y más fuerte de la humanidad es el miedo, y el miedo más antiguo y más fuerte es el miedo a lo desconocido. Pocos psicólogos pondrán en duda este hecho, lo cual debe garantizar para siempre la legitimidad y dignidad del relato fantástico y de horror como género literario. Este tipo de relato está expuesto a los ataques de un materialismo sofisticado que se aferra a las emociones más frecuentemente experimentadas y a los sucesos externos, y a los de un idealismo ingenuo e insípido que desaprueba el móvil estético y reclama una literatura didáctica que eleve al lector a un nivel adecuado de optimismo afectado. Pero pese a toda esta oposición, el relato fantástico ha sobrevivido, se ha desarrollado, y ha alcanzado un grado extraordinario de perfección, ya que se basa en un principio profundo y elemental cuyo atractivo, si no siempre universal, debe ser necesariamente intenso y permanente para las mentes verdaderamente sensibles.»

3. Juan Antonio Molina Foix, un dels grans especialistes espanyols en literatura fantàstica clàssica, és el responsable d’aquesta excel·lent edició de Valdemar, que inclou també un seguit de textos teòrics i autobiogràfics del propi Lovecraft que complementen l’assaig principal. Tot plegat, molt recomanable.

Playlist #5 – Cthulhu & Co.

1 oct.

Cthulhu

# Deu novel·les, contes, còmics i/o assaigs per apropar-vos (amb totes les precaucions necessàries) a la mitologia aterridora de l’inefable Cthulhu, un dels éssers centrals de la cosmogonia imaginada per H. P. Lovecraft i el seu cercle d’amics epistolars i continuada, des de la mort del Mestre i fins als nostres dies, per una multitud internacional d’escriptors amb tirada cap al gènere sinistre. Si sempre heu sospitat l’existència d’una raça de déus extraterrestres que un dia van dominar el nostre planeta i que ara, exiliats a les estrelles, estan fent plans per regressar i tornar-hi a fer de les seves, aquests són els vostres llibres. Tot a la vostra disposició, com sempre, a Ca n’Altimira.

#  #  #

1. «La llamada de Cthulhu» (H. P. Lovecraft, 1926). Aquest relat, un dels més coneguts de l’autor gràcies en part al joc de rol del mateix títol que tant d’èxit va tenir als anys 80 i 90, és una mena de compendi de tot allò que avui relacionem amb la narrativa de Lovecraft. No hi falta cap ingredient: el manuscrit del savi desaparegut, els cultes secrets, la presència aterridora del mar, els immigrants de pell una mica fosca vistos como a éssers no del tot humans i absolutament incomprensibles, la ciència (inventada) d’avantguarda, les restes arqueològiques impossibles, les ciutats velles com el temps, els éssers inhumans i extraterrestres amb noms plens de consonants, el vertigen cosmològic i també, ai, l’adjectivació constantment excessiva i el ritme narratiu no sempre del tot adequat. Pel bo i pel dolent, Lovecraft és un escriptor inconfusible; i aquest conte és Lovecraft en estat pur.

2. Los mitos de Cthulhu (Diversos autors). Un clàssic entre els clàssics de les antologies de terror. Rafael Llopis selecciona i prologa un conjunt insuperable de relats d’horror còsmic on hi trobem des dels grans inspiradors de Lovecraft com Lord Dunsany, Algernon Blackwood o el nostre admirat Arthur Machen, fins a epígons lovecraftians ben coneguts dintre del gènere terrorífic com Robert Bloch (l’autor de Psicosis) o Ramsey Campbell, passant, com no, pel propi Lovecraft i alguns dels seus col·legues que van participar, des dels anys 20 del segle passat, en la creació de la complexa cosmogonia que avui coneixem com «els mites de Cthulhu»: gent com August Derleth, Clark Ashton Smith, Robert E. Howard o Frank Belknap Long.

3. «Amb la tècnica de Lovecraft» (Joan Perucho, 1956). Un relat exquisidament atmosfèric del gran Joan Perucho. A diferència d’algunes de les peces incloses a l’antologia anterior, «Amb la tècnica de Lovecraft» no fa gaire por, ni tampoc ho pretén, però sí transmet de meravella l’encant de les fantasies de l’escriptor de Providence.

4. El jove Lovecraft (José Oliver, 2009). Un còmic que ens presenta al bo d’H. P. Lovecraft com allò que tots sospitem que va ser en realitat: un jovenet d’allò més sinistre i interessant.

5. «Crouch End» (Stephen King, 1980). Quan un autor com Stephen King es proposa imitar a un autor com H. P. Lovecraft, pot succeir qualsevol cosa. King situa la seva història a Londres, al barri avui força acomodat de Crouch End, i això ja és un indici de la seva voluntat d’innovar una mica (només una mica) dintre del marc de referències del cicle lovecraftià.

6. «There are more things» (Jorge Luis Borges, 1975). Una petita sorpresa que potser no gaire lectors coneixen: un conte de Borges que s’insereix plenament en la tradició de Cthulhu, amb homes misteriosos i cases d’arquitectura maligna i criatures indescriptiblement abominables que fan embogir els homes de bé. Tot i que el mestre argentí no s’admirava gaire al seu col·lega de Providence, amb aquesta història-homenatge Borges va fer un dels pastitxos lovecraftians més rodons, i a la vegada més literaris, que nosaltres hem llegit mai.

7. El horror sobrenatural en la literatura (H. P. Lovecraft, 1927). Un llarg assaig de Lovecraft sobre la teoria i la història del gènere de terror que també pot llegir-se, pel seu caràcter absolutament subjectiu, com una poètica (i una ètica) personal d’aquest gènere que ell mateix va modificar d’una forma tan profunda i duradora. Una forma immillorable de descobrir llibres i autors poc coneguts però sovint molt recomanables.

8. En las montañas de la locura (H.P.L. / I.N.J. Culbard, 2012). Una novel·la gràfica que adapta i il·lustra una de les dues úniques novel·les (o potser seria millor dir novel·les curtes, o relats una mica massa llargs) que va escriure Lovecraft: la història d’un viatge científic a l’Antàrtida que posa al descobert una realitat que els seus protagonistes, i la humanitat en general, preferirien seguir desconeixent.

9. H. P. Lovecraft: contra el mundo, contra la vida (Michel Houellebecq, 1991). El primer llibre de Michel Houellebecq va ser aquest estudi molt personal i volgudament provocatiu sobre la vida i l’obra de Lovecraft. Un assaig que, tot i no ser del gust de tothom, resulta una lectura si més no interessant.

10. Cuentos de los mitos de Cthulhu / Nuevos cuentos de los mitos de Cthulhu (Diversos autors). Dues noves antologies (la primera d’elles, dividida en dos volums) de l’editorial Valdemar que aprofundeixen en la vasta literatura creada al voltant de la cosmogonia lovecraftiana. Entre les moltes històries que hi trobareu, podem destacar-ne la novel·la curta de Colin Wilson «El regreso de los Lloigor», el conte de Frank Belknap Long «Los perros de Tíndalos» o un altre conte d’Stephen King, «Jerusalem’s Lot», que té la curiositat de ser una mena de precuela de la seva fantàstica novel·la El misterio de Salem’s Lot.

H. P. Lovecraft, odiant a mort els peixos

6 oct.

howard-phillips-lovecraft

Diuen que un dia, quan era un nen, H. P. Lovecraft va patir una forta intoxicació per menjar peix en mal estat i es va passar la nit sencera somniant amb tota mena d’horribles criatures amb forma de peix que sorgien del mar i ens invadien amb unes intencions molt dolentes. Us imagineu com devia ser d’aterridor  un malson generat pel cervell intoxicat de peix d’en Lovecraft? No resulta gens estrany que a partir d’aquell moment, el petit H. P. desenvolupés un horror quasi bé sagrat envers l’oceà i totes les criatures que en ell hi viuen i comencés a rumiar les seves futures històries d’horror. Històries com L’ombra sobre Innsmouth, plenes d’éssers híbrids, meitat peixos i meitat immigrants, on les seves pors d’home WASP de Nova Anglaterra amb pretensions d’aristocràcia s’objectivarien d’una forma alhora infecta i fascinadora.

A aquesta foto, ja ho veieu, H. P. Lovecraft fa cara d’ordidor de fàbules estranyes. H. P. Lovecraft fa cara de personatge de conte de Lovecraft: un d’aquests homes tristos, lletraferits i monomaníacs que comencen estudiant vells llibres d’història i acaben enfrontant-se (i perdent sempre la partida) amb algun Déu Primoridal amb cara de peix i parla estrangera. Expliquen els seus biògrafs que Lovecraft va criar-se a Providence amb una mare i dues tietes grotescament superprotectores, que odiava la llum del dia i que fins els trenta anys mai no va passar una nit fora de casa. També expliquen que durant dos anys va ser un home casat, però que la cosa no va sortir gaire bé. Era un racionalista filosòfic, un reaccionari polític i un racista vital; estava convençut que els grups d’immigrants mediterranis que començaven a apropiar-se d’alguns barris de Nova York pertanyien a una espècie que no era del tot humana. (No sé si alguna cosa d’aquestes es veu a la foto. Potser sí: a la seva mirada plena de por.) H. P. Lovecraft no era un home simpàtic, però diuen els entesos que ell sol va canviar les regles de la literatura de terror.

*  *  *

Si voleu llegir algun llibre sobre Lovecraft, jo us recomano Lovecraft. Una biografía, escrit per L. Sprague du Camp i publicat per Valdemar. Millor aquest que H. P. Lovecraft: contra el mundo, contra la vida, publicat per Siruela, que, tot i anar signat per Michel Houellebecq, trobo que no val gran cosa. I si voleu alguna cosa més breu, no us perdeu la introducció de Rafael Llopis a l’antologia (clàssica entre les clàssiques) Los mitos de Cthulhu, publicada per Alianza.