Tag Archives: J. M. Coetzee

Joventut

18 maig

La novel·la Joventut comença a Sudàfrica, a la Ciutat del Cap segregada i plena de conflictes dels anys 60 del segle XX, i acaba a Anglaterra, a un Londres que no és encara el molt familiar Swinging London de totes les pel·lícules. El protagonista del llibre, entenem, és el propi Coetzee: un Coetzee que té llavors poc més de vint anys, que estudia matemàtiques a la universitat i que està convençut de què el seu destí és fugir del seu país i convertir-se en poeta. No és un jove gaire sociable. Ha trencat amb la seva família, no té gaires amics ni tampoc sort amb les dones, i tots els seus pensaments semblen voltar entorn a aquest futur d’escriptor que ell (i només ell) creu albirar.

Com tots els aspirants a poeta del segle XX, el jove Coetzee somnia amb viatjar a París i guanyar-se allà la vida amb el seu talent; però com que el seu francés no dóna per a gaires alegries, finalment  decideix canviar el Sena pel Tàmesis i establir-se en un ambient menys romàntic, però molt més anglòfon i familiar. La injustícia institucionalitzada i salvatge de l’apartheid ha convertit Sudàfrica en un món asfixiant, condemnat a la violència i també a l’extinció. En aquesta situació, fugir de Ciutat del Cap i arribar a Londres és deixar enrere un passat, una història familiar i un munt d’expectatives frustrades, però també és fugir d’un continent amb el qual Coetzee, com a home de raça blanca (és a dir: com a part integrant d’una minoria opresora i històricament injustificable), manté una estranya relació feta alhora d’amor i d’odi, de por i de remordiments.

La part anglesa del llibre és una novel·la de formació d’artista despullada de tota temptació de romànticisme: els treballs foscos, la feina silenciosa, els anys que passen solitaris i sense recompensa: el somni assetjat per una realitat indiferent. Londres és una ciutat freda i seriosa, però és també una capsa plena de misteris; la seva vida, intueix el jove Coetzee, transcorre invisible als seus ulls d’estranger sense nom ni relacions. La fam del poeta és la fam del jove que veu córrer els anys, que veu passar les dones, que no arriba mai a escriure el poema que l’haurà de salvar.

Ara que Coetzee acaba de publicar a casa nostra Estiu, la tercera part de la seva autobiografia novel·lada, és un moment immillorable per recuperar-ne les dues peces anteriors, la inicial Infantesa i aquesta Joventut que avui us recomano. Si encara no heu llegit res d’aquest premi Nobel, descobrireu una literatura que potser podrà agradar-vos més o menys, però que no us deixarà indiferents.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Anuncis