Borges i Bioy, 1985

Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares, fotografiats per Julio Giustozza a la llibreria d’Alberto Casares el 27 de novembre de 1985. Aquesta és la darrera fotografia que van fer-se junts tots dos escriptors: la imatge que tanca, de forma simbòlica, una amistat iniciada l’any 1931 i mantinguda des de llavors amb una constància envejable. Menys de vint-i-quatre hores després d’aquesta trobada, Borges va abandonar Buenos Aires i ja no hi va tornar; va morir a Ginebra el 14 de juny de 1986, i el seu amic va haver d’assabentar-se de la notícia a través d’un venedor diaris. Cinc mesos enrere, en revelar la fotografia, Bioy havia escrit al seu dors aquestes línies: «Borges me lleva 15 años. Si yo sigo envejeciendo como hasta ahora, ¿qué pareceré dentro de 15 años? Un cadáver. Ojalá que no. ABC, enero de 1986.» En qualsevol cas, això que veieu no és una fotografia qualsevol. Això, amics, també és un comiat.

Bastó, bufanda, carrer

Jorge Luis Borges. Any desconegut, ciutat desconeguda. Fixeu-vos, si us plau, en l’ordit estrany del carrer que discorre sota els peus de l’escriptor: una trama de vorera enrajolada desplaçada al mig de la via. Les ciutats, de vegades, també fan metàfores.

Otras inquisiciones

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Si fa uns dies comentàvem aquí mateix els contes dublinesos de James Joyce i us els recomanàvem com la millor porta d’accés possible a una obra percebuda generalment com a complexa, exigent i en ocasions del tot impenetrable, potser podríem dir avui el mateix d’aquest llibre d’assaigs respecte a l’obra de Borges. Però seria mentida. Hi ha molts lectors, ho sabem, que associen immediatament el nom de Borges a un tipus de literatura culturista i intel·lectualitzada que no té res a dir-li al lector d’avui dia, i que imaginen els seus relats com a complexes maquinàries verbals carregades d’abstruses referències filosòfiques, històriques, teològiques i literàries, fredes com una fórmula matemàtica i avorrides com un sermó medieval, quan no directament abstractes o encriptades fins al límit de la indesxifrabilitat. I si alguna cosa no és Borges, és fred i avorrit. Ni tampoc abstracte. Ni molt menys (us ho prometem) indesxifrable. Els seus contes, com els seus assaigs, com la seva poesia, mai no obliden el seu deure inexcusable d’establir un diàleg amb el lector, de seduir-lo i de persuadir-lo i de convidar-lo a repensar la seva mirada sobre la realitat, a la vegada que no deixen mai tampoc de transmetre la presència d’una sensibilitat gens confessional, gairebé sempre reticent però captivadorament humana, al darrere dels impecables arguments i de la dicció inimitable de les seves millors pàgines.

2. Tot això per dir que l’obra de Borges és un tot al qual es pot accedir a través de qualsevol de les seves parts: els contes extraordinaris de Ficciones i d’El Aleph o de qualsevol dels altres llibres recollits als seus Cuentos completos, els molts títols que composen la seva Obra poética o els seus assaigs, els millors dels quals (els més madurs, els més suggestius, també els més famosos) es troben recollits al volum que avui us recomanem. La veu de Borges és la mateixa en qualsevol gènere, com també ho són els seus temes, les seves preocupacions i moltes de les seves referències habituals. L’atracció per les idees estranyes, pels projectes impossibles, pels destins inusuals que de vegades compleixen als homes; la fascinació per la literatura com a manera de ser al món i d’enfocar la realitat; la preocupació pel problema insuperable del temps i per l’enigma de la identitat; la metafísica i la teologia enteses i gaudides com a dues branques més de la literatura fantàstica… Oblideu els símbols que s’acostumen a citar cada cop que surt el nom de Borges, els miralls i els laberints i les biblioteques i el dibuix de les ratlles dels tigres; o no els oblideu, però tampoc no us deixeu enlluernar (o dissuadir) per ells. Borges és molt més que un grapat de símbols avui desgastats o corruptes pels seus exègetes i imitadors. Borges és el vertigen dels arguments impossibles, dels adjectius inesperats i exactes, de les idees literalment noves i revolucionàries. Borges són les idees elegants i aterridores i les paradoxes que fan del món un lloc més incert, més estrany i molt més interessant. I Borges és també, o sobretot, la invitació a recórrer amb ell alguns dels racons menys freqüentats i més delectables de la història, la literatura i la filosofia universals; una invitació formulada no des de l’autoritat de la càtedra, sinó des de la confiança de l’amistat.

3. A Otras inquisiciones hi trobareu assaigs sobre la màgia dels somnis de Coleridge, sobre les intuïcions filosòfiques de John Keats, sobre la vida trista de Nathaniel Hawthorne, sobre llenguatges inventats i enciclopèdies impossibles, sobre emperadors iconoclastes i xinesos, sobre els noms i les formes de Déu, sobre Kafka, sobre Wilde, sobre Chesterton, sobre Cervantes, sobre el culte als llibres, sobre mil i un assumptes d’interès.