Tag Archives: Julian Barnes

El sentido de un final

19 març

El-sentido-de-un-final

La darrera novel·la de Julian Barnes arriba a casa nostra precedida d’un estrany soroll mediàtic. Estrany, per contradictori: El sentido de un final ha resultat la novel·la guanyadora del darrer premi Man Booker, el més prestigiós de les lletres angleses, un guardó que Barnes, a diferència dels altres grans noms de la seva generació, mai no havia rebut encara malgrat el grapat d’obres mestres indiscutibles de les quals és autor; però justament El sentido de un final no seria, si fem cas a allò que ha dit una bona part de la crítica del seu país, la novel·la de Barnes que mereixeria quedar destacada dintre del conjunt de la seva obra amb aquest guardó tan llargament esperat. Ningú (o gairebé ningú) s’atreveix a negar la qualitat més que notable del llibre, però tampoc ningú (o gairebé ningú) renuncia a la temptació d’establir comparacions necessàriament odioses amb obres com El lloro de Flaubert, o com Arthur & George, o com Una historia del mundo en diez capítulos y medio, per tal de matissar o de rebaixar implícitament el valor d’aquest premi en considerar-lo un acte de justícia històrica (atorgar a Barnes el reconeixement oficial que fins ara se li havia negat) digne sens dubte de celebració, però que poc té a veure amb el valor real de la novel·la en qüestió. Sigui com sigui, amb premi Booker o sense, un llibre de Julian Barnes és sempre un llibre de Julian Barnes. I això, a l’Espai de llibres, vol dir lectura obligatòria i plaer garantit.

El sentido de un final és la història d’un home retirat, Tony Webster, divorciat i amb una filla ja casada, que des de la perspectiva que li dona l’edat rememora els seus anys d’adolescència i de primera joventut en companyia d’un petit grup d’amics i de la primera noia per la qual va sentir alguna cosa semblant a l’amor. Entre els amics destaca Adrian, un jove prodigiós i taciturn per qui Tony sempre va sentir una complexa fascinació, i amb el qual acabarà marxant-se la seva xicota, Veronica, una noia igualment complexa i plena de misteris (si més no, a ulls del fàcilment desorientat Tony). Un fet luctuós tancarà la primera part del llibre, centrada en aquests anys de formació del nostre protagonista, i donarà origen a la segona, en la què Tony, ja instal·lat en la seva plàcida existència de jubilat sense llaços ni càrregues familiars i sense grans aventures que explicar-se a si mateix, rebrà una herència inesperada que l’obligarà a repensar una part poc freqüentada de la seva història personal.

Amb poc més de 180 pàgines impreses en una tipografia generosa, El sentido de un final és un llibre que es llegeix en un sospir i que, com totes aquestes novel·les que tot just superen l’extensió tradicional d’una novel·la curta, corre el risc de deixar en el record un cert regust de lleugeresa, de facilitat excessiva, gairebé d’exercici d’estil, que convoca de seguida aquell sintagma tan desagradable: obra menor. La intensitat emocional (però també intel·lectual) que Barnes manté al llarg de tot el llibre, la lluentor habitual de la seva prosa, el to reflexiu, sovint epigramàtic, i també el pur interès d’una història que s’amplia i canvia de rumb i no desvetlla totalment el seu secret fins l’última línia, són les eines que Barnes fa servir per tal d’esquivar aquest perill. Si ho ha aconseguit o no, queda a judici de cada lector. Des d’aquí, en tot cas, no dubtem a recomanar-vos El sentido de un final i a celebrar que Julian Barnes per fi hagi rebut, al cap de tants anys de labor extraordinària, el reconeixement que tots els seus admiradors sempre li hem dispensat.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autor

Arthur i George

28 ag.

L’any 1903, el molt respectable Sir Arthur Conan Doyle va decidir d’implicar-se en les desventures judicials de George Edalji, un jove advocat d’origen parsi condemnat per uns delictes dels quals ell es declarava innocent. El creador de Sherlock Holmes va imposar-se la responsabilitat de demostrar aquesta innocència, i, per tal de fer-ho, va seguir el mateix mètode que tant d’èxit li havia donat a la seva pròpia criatura. L’objectiu de Doyle, l’acurada investigació dels fets dels quals s’acusava a Edalji i el descobriment del vertader culpable, va quedar complert només a mitjes. Les implicacions racistes de l’acusació contra Edalji, però, i la flagrant injustícia comesa sobre la seva persona, no trigarien a portar el cas a totes les primeres planes de la premsa de Londres, convertint Conan Doyle en allò que ell, en el fons, sempre havia aspirat a ser: la perfecta imatge del cavaller britànic.

A primera vista, la relació entre els dos homes, l’acusat George Edalji i el seu defensor Sir Arthur Conan Doyle, no podia ser més asimètrica: d’una banda, un jove fosc, tímid i de caràcter apocat, sense més interés a la vida que la seva carrera; de l’altra, una celebritat nacional respectada per tothom, un escriptor de fama i prestigi mundials que semblava posseir tot allò que un home pot desitjar. La breu reunió dels destins d’aquests dos homes dispars és la matèria d’Arthur i George.

Nascut a Leicester l’any 1946, Julian Barnes va donar-se a conéixer a tot el món amb una altra història protagonitzada per un famós escriptor: l’enlluernadora El loro de Flaubert. La història de Gustave Flaubert, narrada de forma discontínua i parcial en forma de cronologies, diccionaris o reculls de cites, s’anava entrellaçant en aquell llibre amb la del propi narrador de la novel·la, un intrigant personatge fascinat per la figura del gran escriptor francès. L’estructura d’Arthur i George, en canvi, és molt més tradicional: les històries dels dos personatges protagonistes es van alternant en un estricte ordre cronològic des de les seves infanteses fins al final de les seves vides. A canvi, el que ofereix Julian Barnes en aquesta novel·la és el retrat interior (detallat, il·luminador, perfecte) de dos homes complexos.

D’especial interès resulta la figura de Sir Arthur Conan Doyle, plena de contradiccions: home de ferms principis morals, és infidel durant anys a la seva dona malalta; creador del cent per cent racional Sherlock Holmes, es deixa endur per les irracionals creences espiritistes; imatge paradigmàtica del triomfador a ulls de l’opinió pública, viu immers en una greu crisi personal… El cas de George Edalji és per a ell una oportunitat de distraure la seva atenció dels seus propis problemes i entregar-se a una causa indubtablement noble: és, potser, l’ocasió de posar-se a l’alçada de la seva pròpia imatge. Sir Arthur Conan Doyle lluitant contra ell mateix; Sir Arthur Conan Doyle exercint de Sherlock Holmes. El resultat és una novel·la de lectura apassionant.

Fitxa al nostre catàleg

Fitxa editorial

Pàgina web de l’autor