Stanislaw Lem, fotografiat al seu despatx l’any 1966. Quan es va prendre aquesta imatge, tot just feia cinc anys que Iuri Gagarin s’havia convertit en el primer home de la història propulsat a l’espai dins una escafandra i amb un abillament no gaire diferents als del ninot que presideix la taula de Lem, i en faltaven encara tres perquè Neil Armstrong completés la proesa més admirable de la història de la humanitat. El ninot, que sembla menys un cosmonauta rus que un habitant del planeta dels simis, ens mira amb ullets sorpresos i plens d’atenció. En canvi, la mirada que l’escriptor li dedica al seu coet de joguina és inmaculadament tendra i satisfeta. A Stanislaw Lem li agrada somniar. Ara mateix s’imagina enlairant-se en un coet com aquest, deslliurant-se de la força de la gravetat, conquerint la buidor de l’espai. En aquest instant precís, durant el mig segon d’història íntima capturat en la fotografia, Stanislaw Lem és un nen que s’imagina coses maques i impossibles. Un escriptor.
Espai de llibres 