El tiburón de 12 millones de dólares

16 mai


Que el món de l’art contemporani és un espai tan enrarit com exclusiu, tots ho sabem. Damien Hirst ens ha ensenyat que la taxidèrmia no només és cosa del passat o d’homes rarets que regenten vells motels de carretera, i que pot arribar a convertir-se en una inversió d’allò més rentable. Tracey Emin ens ha fet veure i apreciar el valor de la intimitat, de la brutícia i de les despulles domèstiques d’un depressió nerviosa. Jeff Koons ha aconseguit que la Pantera Rosa es converteixi en una tendra i improbable icona sexual, amb l’ajut inestimable d’una Sireneta a la que cap nen responsable no gosaria d’acostar-se en un aquari de Disneyland París. Chris Burden s’ha disparat un tret al braç davant d’un auditori enfervorit, i ha aconseguit una visita a l’hospital i un munt de portades de diari. I Charles Saatchi ha demostrat que tot això és art, i que es pot vendre, i que allà on s’esfonsen la borsa i el mercat immobiliari resisteix, amb una esplèndida mala salut de ferro, el món de les subhastes i de les fires internacionals.

Don Thompson, l’autor del nostre llibre recomanat d’avui, és un col·leccionista d’art que un dia va decidir investigar el què, el com i el perquè d’aquest món que a ell, com a part implicada, alhora l’atreia, el sorprenia, l’irritava i fins i tot, en certs moments, l’avergonyia. Va començar per les subhastes, va continuar pels marxants i els gal·leristes, va passar-se pels museus i les fires d’art d’Europa i els Estats Units i, finalment, va descendir fins l’ultim graó de l’escala: els artistes. El resultat és un llibre ben interessant: informatiu, entretingut, sorprenent, amb un cert aire d’anecdotari en ocasions esbojarrat i, en certs aspectes, molt revelador de com funcionen els engranatges d’aquest món que, d’alguna manera, representa o exemplifica o fins i tot simbolitza de forma ben exacta alguns aspectes gens amables de la nostra realitat: la prevalença del discurs sobre l’objecte, del nom sobre l’obra i del gest sobre la reflexió, el pes de la publicitat, la desorientació generalitzada, la dictadura d’unes poques opinions i, com no, la paraula última en mans del capital.

Un aspecte interessant que assenyala Don Thompson és la importància cada cop més marginal del crític d’art com a instància capaç de jutjar el valor d’una obra o d’un autor. Aquest valor, avui, l’atorga no el judici d’un expert independent, sinó el del propi marxant o el dels col·leccionistes que hi han invertit els seus diners. Tot queda a casa, doncs: els diners que es paguen per una obra asseguren que aquesta obra és valuosa, i que ho serà més encara en el futur. Sense crítics independents amb una veu que s’escolti, s’imposa necessàriament la lògica de les subhastes: l’art com a competició i com a ball de xifres. El panorama que dibuixa el llibre de Thompson no és optimista, i explica, des de l’òptica preocupada d’una de les parts implicades, el creixent allunyament entre l’art contemporani i la societat a la qual, en teoria, aquest art hauria d’adreçar-se i sobre la qual hauria de reflexionar. Taurons descomposant-se per error en una vitrina de cristall, calaveres recobertes de diamants, pipes tòxiques de girasol cobrint el terra de la Tate… Comentaris no gaire afalagadors sobre el món que ens ha tocat viure, caldria pensar; o potser, si ens posem una mica descreguts, només un joc on els nens juguen amb calés de veritat.

Sigueu o no aficionats a l’art contemporani, us interessin més o menys les seves propostes, aquest és un llibre que val la pena llegir. Passareu una bona estona, us familiaritzareu amb els noms, les vides i els miracles dels artistes i els marxants més importants del moment, aprendreu unes quantes anècdotes molt agraïdes d’explicar i, potser el millor de tot, ja no us sabrà tan greu no tenir dotze milions de dòlars per invertir en un tauró mort amb problemes a la pell.

Fitxa al nostre catàleg

2 Respostes to “El tiburón de 12 millones de dólares”

  1. Truffaut 17/05/2011 a 20:04 #

    Un film genial sobre la mercantilització de l’art és “Exit Through the Gift Shop”, dirigida per Banksy. Molt bona la fotografia de l’Anthony Perkins!!

  2. Espai de llibres 18/05/2011 a 14:49 #

    Gràcies per la recomanació! M’agraden molt els grafittis de Banksy, però no he vist la pel·lícula… La foto que il·lustra l’entrada, per cert, il·lustra molt bé això que dius de la mercantilització de l’art: un dibuix de Banksy, modificat per Damien Hirst amb les seves taques de colors i reconvertit, així, en un quadre llest per ser venut pel senyor Hirst d’acord a les seves tarifes habituals…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: