Tres apunts cortazarians

26 set

Julio Cortázar

1. Aquest any es compleix el cinquantè aniversari de la publicació de Rayuela, la novel·la de Julio Cortázar que l’any 1963 va assolir la categoria instantània de llibre-fetitxe entre les joves generacions de lectors en llengua espanyola criats a ambdues bandes de l’Atlàntic i va convertir al seu autor, un argentí nascut a Brussel·les l’any 1914 i emigrat a París el 51, en un dels principals protagonistes d’allò que se’n va dir el boom de la narrativa llatinoamericana. A Ca n’Altimira acabem de comprar la nova edició commemorativa de Rayuela que Alfaguara ha publicat aprofitant l’aniversari, i pensem que aquesta pot ser una bona excusa per descobrir, o potser per tornar a visitar, aquest llibre estrany, juganer, de vegades irritant i gairebé mitològic. Hi ha qui diu que Rayuela no ha suportat del tot bé el pas dels anys, i que avui sembla més envellida que altres companyes seves de generació com Cien años de soledad o La ciudad y los perros. Sigui com sigui, la novel·la de Cortázar és un d’aquells llibres que tot lector curiós hauria al menys de tastar en alguna ocasió.

2. A l’Espai de llibres, també us ho hem de dir, estem força convençuts que el millor Cortázar (el més directe, el més vertiginós, el més tendre i líric i dur i fantàstic i visionari i qualsevol altre adjectiu positiu que se us passi pel cap) no es troba en les seves novel·les, sinó en els seus contes. Els quatre llibres blancs de butxaca en què l’editorial Alianza va recollir a començaments dels anys 80 tots els contes de Cortázar van fer que una nova generació de lectors, aliens a l’eufòria política i experimental dels anys 60 però addictes igualment a la bona literatura, descobrissin una forma d’escriure narrativa breu que no s’assembla a la de cap altre autor. Des de miniatures metaficcionals com «Continuidad de los parques» fins a petites novel·les condensades com «El perseguidor», passant per meravelles inqualificables com «Casa tomada», «Las ménades», «Queremos tanto a Glenda» o «Cartas de mamá», els relats de Julio Cortázar mantenen avui la mateixa capacitat de seducció de sempre. A Ca n’Altimira, a més d’aquesta edició clàssica d’Alianza, tenim la nova (i molt acurada) edició en dos volums dels Cuentos completos que va publicar també Alfaguara l’any 2010.

3. I un altre aspecte potser no gaire conegut de Cortázar és la seva feina com a traductor. També a Alianza, és clàssica la seva traducció dels relats complets d’Edgar Allan Poe, un altre mestre indiscutible del gènere breu i de la imaginació fantàstica a qui Cortázar dedica també una esplèndida introducció biogràfica. Aquesta traducció s’ha reeditat no fa gaire, i fa uns dies que la teniu disponible a Ca n’Altimira.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: