Elogi de l’ombra

9 des

Elogi de l'ombra

Fitxa editorial

Fitxa al nostre catàleg

Per què us el recomanem?

1. Si esteu una mica familiaritzats amb la literatura japonesa moderna, al nostre darrer playlist potser vareu detectar un parell d’absències força estridents. La més visible, la d’Haruki Murakami, no requereix majors explicacions: parlar de literatura japonesa i recomanar un llibre de Murakami és, a aquestes alçades de la pel·lícula, una redundància avorrida. La segona absència, en canvi, estava menys justificada. Junichiro Tanizaki no és un nom que aparegui cada dia als suplements culturals dels diaris ni destaqui gaire als expositors de novetats de les nostres llibreries, tot i que els japonesos el consideren un dels tres o quatre noms essencials de la seva literatura moderna, a l’alçada de Yasunari Kawabata o de Soseki Natsume i un graonet per sobre de Yukio Mishima. En la nostra humil opinió, els japonesos tenen tota la raó: Tanizaki és un autor tan interessant que nosaltres no li faríem justícia relegant-lo, en la seva primera aparició al blog, a una humil entrada de playlist.

2. Junichiro Tanizaki va néixer a Tòquio l’any 1886, i va morir a Yugawara el 1965. Com en el cas de molts dels seus col·legues de panteó, bona part de la força de la seva obra prové d’una tensió profunda i constant entre la tradició literària japonesa, històricament insular i molt conservadora, i l’impacte d’una tradició occidental rebuda i assimilada amb una barreja d’enlluernament, desconfiança i sentit de culpa nipó. La narrativa de Junichiro Tanizaki és, als nostres ulls, inconfusiblement japonesa, extremadament oriental, amb la seva sensibilitat pels paisatges i per les atmosferes, l’atenció a les psicologies turmentades, el gust per l’erotisme sublimat d’estranyes maneres i la traça per descriure petits gestos que revelen íntimes complexitats; però el cas és que aquests llibres no s’haurien pogut escriure sense l’influx definidor d’una tradició occidental que, a partir de les primeres dècades del segle XX, ja no podia ser ignorada pels escriptors del país. Aquesta tensió Orient/Occident, tradició/modernitat, pàtria/estranger, replicada al llarg del segle en tots els àmbits de la vida i la cultura japoneses, és una de les claus que expliquen la inesgotable vitalitat de les obres dels grans noms esmentats —Kawabata, Natsume, Mishima— i la d’altres com Ryunosuke Akutagawa, Kobo Abe o el més recent Kenzaburo Oe.

3. Elogi de l’ombra és un d’aquells llibrets molt breus que mai no te’ls acabes. El podries rellegir cent vegades i sempre hi trobaries alguna cosa nova, algun motiu per a la reflexió, alguna observació enlluernadora. Es tracta d’una exposició i una defensa apassionada de l’estètica japonesa tradicional, definida per oposició a les idees estètiques occidentals que en aquell moment, la dècada de 1930, ja començaven a introduir-se amb força creixent al Japó. Servint-se dels ideals zen de senzillesa, provisionalitat i introspecció, i apostant per valors com l’asimetria, el contrast i els espais buits, Tanizaki analitza l’arquitectura tradicional japonesa per extreure’ns constants estètiques aplicables, també, a la nostra pròpia vida. El resultat, us convidem a comprovar-ho, és un llibret que és una absoluta delícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: