Louis-Ferdinand Céline, fotografiat a casa seva l’any 1957. A les fotos del vell Céline sempre hi surten bestioles i animalons, però aquest lloro grafòman és el nostre preferit. Si us fixeu en el mirall del fons, veureu que Céline no era l’únic ésser humà que somreia aquella tarda al seu refugi de Meudon.
El Velázquez de torn s’amaga rere el llum que hi ha a la llar de foc! I la del mirall…que no sigui la Lucette, no?
Bona vista, Matilde!